FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En la mitologia clàssica, beguda dels déus. Beguda deliciosa. Beguda elaborada a base d'una barreja de sucs de fruites polposes, aigua i sucre. Líquid dolç que secreten els nectaris de les plantes, el qual atreu els insectes i els ocells que se'n nodreixen, responsables de llur [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que aromatitza. Substància que, aplicada en petita quantitat, aporta una aroma a un aliment, una beguda, un cosmètic, etc., o bé en millora i en reforça l'aroma existent. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Gustar lentament (un menjar o una beguda) per sentir-ne bé el sabor. Assaborir una vianda, un vi. Assaborir la música d'una cançó. Assaborir les belleses d'una obra d'art. [...]