FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de persones, nombre indeterminat de persones. Hi havia molta gent. Això, no ho sap encara gaire gent. I què diu la gent? Una certa categoria de persones. La gent rica del poble. Bona gent. Mala gent. Són gent pobra. La gent de lletres. gent de mar Mariners, pescadors. gent [...]
f 1 [conjunt de persones] gente. Hi havia molta gent, había mucha gente. 2 [una certa categoria] gente. La gent de lletres, la gente de letras. Bona, mala gent, buena, mala gente. 3 [família] gente. La meva gent, mi gente. 4 [persones subordinades] gente. La seva gent treballa molt bé, su gente [...]
1. Quan el subjecte d'una frase és un nom col·lectiu (colla, equip, família, gent, ramat, professorat, públic, etc.) i s'usa en singular, en general el verb hi concorda en singular. Per exemple:
El ramat d'en Benet surt a pasturar cada dia.
L'equip celebra la victòria.
Això no obstant, quan el [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
persones. Les persones riques del poble. el comú. A la dita del comú, el tal és un lladre. la gran majoria el vulgar el públic terralso terrassans, gent del camp, per oposició a gent de mar. depervallers, gent de terra baixa, per oposició a muntanyesoso muntanyencs, gent de muntanya. fadrinalla [...]
Equipament cívic orientat al benestar de la gent gran que promou les relacions personals i intergeneracionals i la participació social i comunitària. [...]