Cerca

Resultats de la cerca bàsica: 132.442

61. xilòfon [o xilofon]
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Instrument musical que consisteix en una sèrie de barres de fusta de llargàries diverses, que es toca colpejant-les amb dos martellets de fusta o fregant-les, i cadascuna dona una nota diferent. Xilofonista. [...]
62. Canvi o manteniment de la preposició en davant d'infinitiu / es basa en destacar o es basa a destacar?
Font Fitxes de l'Optimot
El verb basar-se regeix un complement introduït per la preposició en. Per exemple: Les seves suposicions es basen en les coses que ha observat. Ara bé, quan aquest verb es troba davant d'un infinitiu, en registres formals és preferible canviar la preposició en per la preposició a. Per exemple [...]
63. harmala [o harmalà]
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba de la família de les zigofil·làcies, fètida, de fulles dividides en segments molt estrets, flors blanquinoses i fruit en càpsula globosa, que es fa a les terres àrides en indrets ruderals (Peganum harmala).  [...]
64. benedicció
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
nupcials Cerimònies amb què se celebra el sagrament del matrimoni. Acció tutelar de la gràcia divina. La benedicció de Déu, del cel. ésser una benedicció Ésser motiu de joia o prosperitat. [...]
65. meso- [o mes-]
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot gr. mésos, 'en el mig', 'mitjà', utilitzada també en química per a indicar que una substància és òpticament inactiva, a causa de la seva compensació intramolecular. Ex.: mesocèfal, mesotòrax, mesencèfal, [...]
66. piro- [o pir-]
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot gr. pŷr, 'foc', utilitzada també en química per a indicar que un àcid és derivat d'un altre per la pèrdua d'una molècula d'aigua. Ex.: pirofòbia, piròfil, pirheliòmetre; pirofosfòric, pirogàl·lic, pirofosfat [...]
67. moro -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Magribí. Musulmà 1. fer moros Cisar 2 2. moros i cristians Festa que se celebra a diversos indrets del País Valencià en la qual diferents comparses escenifiquen la victòria dels cristians sobre els musulmans en el temps de la Reconquesta. moros i cristians Joc [...]
68. consistori
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Consell solemne, com el que celebra el papa amb els cardenals, el que celebraven els emperadors romans, el dels déus olímpics. Ajuntament 3 1. Agrupament de set membres o mantenidors encarregat d'examinar les composicions concursants als jocs florals i d'emetre'n el veredicte.  [...]
69. romboedre [o rombòedre]
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Paral·lelepípede les cares del qual són rombes. Poliedre cristal·lí del sistema trigonal, constituït per sis cares ròmbiques totes iguals, tres de superiors i tres d'inferiors, girades 60°, que tallen l'eix ternari, amb totes les arestes iguals, que es pot [...]
70. rei reina
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
animals és el lleó i el dels ocells, l'àguila. L'or és el rei dels metalls. La rosa, la reina de les flors. Nom afectuós que hom dona a un infant o a una persona molt estimada. Festa cristiana de l'Epifania en què se celebra l'adoració dels Reis d'Orient a l'infant [...]
Pàgines  7 / 13.245 
<< Anterior  Pàgina  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  12  Següent >>