FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Unitat de flux magnètic del sistema internacional, equivalent al flux que en travessar un circuit d'una sola espira hi produeix una força electromotriu d'1 volt si decreix uniformement a zero en 1 segon (símbol, Wb). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pagar el port (d'una carta, d'un paquet, etc.), en el moment d'expedir-lo. Franquejar una carta. Travessar (un pas). Franquejar la porta, la boca d'un riu. Alliberar (algú) de pagar contribució, tribut, etc. Tractar-se mútuament amb franquesa. Eren coneguts però no es [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tancar amb barra (una porta, una finestra, etc.). Posar una barra, un obstacle, (en un pas, en un camí, etc.), perquè hom no hi pugui passar. Li vaig barrar el pas. Travessar (un xec) amb dues ratlles paral·leles i amb una expressió que indica que únicament és cobrable [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Travessar (una via, un camp, un riu, la mar, l'aire), passant d'un costat a l'altre. Navegar en totes direccions (dins un espai determinat de mar) per protegir el comerç, bloquejar una costa, etc. Encreuar-se 2. La noia es creuà amb la vella. Les fileres d'arbres es creuen obliquament [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dividir (una cosa) en dues o més parts trencant-la o tallant-la. Tallar (l'aire, l'aigua, el vent, etc.), travessar subtilment i de pressa (un fluid). L'àguila fenia l'aire batent suaument les ales. Fer un petit solc (en una cartolina) amb una eina de vora fina però no tallant [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Indret d'un riu en què l'aigua és prou baixa i el fons prou bo perquè s'hi pugui passar caminant. Prop de can Molins hi ha un gual: allí podem travessar la riera. Passar un riu a gual. Paratge del mar on es pot fondejar. Depressió feta a la calçada, d'una carretera o d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dues rectes, dirigir-se envers un mateix punt. Els radis d'un cercle convergeixen envers el seu centre. Els rajos de llum, després de travessar la lent, convergeixen tots devers el focus d'aquesta. Diverses coses o diverses persones que procedeixen de llocs diferents, dirigir-se envers un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
laterals. dic natural Formació detrítica de secció triangular que voreja les ribes d'un curs fluvial i en limita el llit major. En geol., formació vertical o inclinada, constituïda generalment de roques ígnies, que ha aprofitat fractures i diàclasis per a travessar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Colla de viatgers, mercaders, pelegrins, que es reuneixen per travessar el desert o altres contrades mancades de seguretat. Colla de gent que va en companyia en viatges, excursions, etc. Corrua . Una caravana de vehicles. Companyia de novicis de l'orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem que el [...]
