FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Agafar amb xarxa. Esdevenir enganxat, retingut, en una xarxa. El peixos, en enxarxar-se, trenquen el fil. Ficar-se, endinsar-se, en un afer, etc., lliurar-se, abandonar-se, a alguna cosa de què és difícil deseixir-se o alliberar-se. S'enxarxaren en un ambient de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de pivotar; l'efecte. En enginyeria mecànica, piu, especialment l'extrem inferior d'un arbre vertical. En bàsquet, jugador, generalment situat prop de la cistella de l'adversari, que en la fase d'atac té la funció de fer passades, llançar a cistella i agafar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Escalfar insuficientment (un menjar, una beguda). L'escalfor, la manca d'aire, etc., fer perdre la seva frescor (a alguna cosa), alterar-la lleument. La calor ha escalfeït la mantega i s'ha fet rància. Escalfeir-se el blat en un magatzem mal ventilat. Agafar febre, posar-se febrós. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Agafar amb pinces o amb un altre instrument a tall de pinces. En certs instruments de cordes, com la guitarra, l'arpa, etc., estirar (les cordes) amb els dits o un plectre i deixar-les anar a continuació. Afinar (el piano) abans de muntar-lo, pinçant les cordes amb els dits. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pal amb dues o més puntes o branques en un extrem que serveix per a regirar, apilotar, palla, fems, etc., agafar i carregar garbes, feixos. Forca de girar. Forca de ventar. Pal acabat en un extrem en dues puntes emprat pels forners per a ficar la llenya dins el forn. Barra de fusta que per un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tenir aversió (a algú o a alguna cosa). Avorreixo la mentida. Avorria els hipòcrites que malparlaven del director. Agafar aversió (a algú o a alguna cosa). Avorrir un menjar. La gata ha avorrit els gatets. Causar (a algú) tedi. Aquesta novel·la m'avorreix. Sentir [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a l'húmer. Artèria humeral. Relatiu o pertanyent a l'espatlla. Ornament litúrgic que el sacerdot es posa a les espatlles i amb els extrems del qual es cobreix les mans per agafar el copó o la custòdia en presentar-la a l'adoració dels fidels o [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Feix de tiges, de bastons, etc., que es pot agafar i dur amb la mà. Un manat d'herba. Un manat de candeles. a manats En abundància. ésser un manat de nervis Estar molt nerviós o tenir els nervis fàcilment excitables. manat de troques Conjunt de troques [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Quantitat de llenya, de canyes, d'herbes, etc., que cap dins els braços. Un braçat de sarments. Feix de blat que agafa el segador quan cull l'estassada. Dos o tres braçats fan la garba. Moviment i posició dels braços per envoltar algú o alguna cosa. Va agafar la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer esdevenir fred, més fred. Refredar una cosa amb glaç. La seva absència ha refredat l'afecte que li tenien. Esdevenir fred, més fred. L'aigua tarda a refredar-se. Refredar-se l'entusiasme, el zel. deixar refredar una cosa No fer-la quan és oportú. Agafar un [...]
