FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En una fortificació, obra exterior davant la cortina, que forma un o dos angles obtusos entrants entre dos bastions. Instrument que serveix per a agafar fortament alguna cosa, arrencar-la, tallar-la, etc., que consisteix en dos alçaprems de metall encreuats que poden girar al voltant d'un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer perdre el coratge (a algú), intimidar. Amb aquelles amenaces varen arribar a acovardir-lo. Perdre el coratge, agafar por. El dia de l'aiguat em vaig acovardir: no vaig gosar sortir de casa. No t'has d'acovardir per aquestes dificultats: ja les anirem vencent totes. Amb les amenaces d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'agafar o d'agafar-se. Una agafada de dits. Conjunt de persones o coses agafades, especialment d'un cop. Hi haurà peix per donar i per vendre: n'han fet una bona agafada. Duien una agafada de lladres. Batuda 3 3. Discussió violenta. En Gallard i en Rebull han tingut una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que executa amb dificultat i imperfectament els moviments que li són propis, dit especialment de la llengua i, per extensió, de les mans, dels peus, etc. Parla més clar: sembla que tinguis la llengua balba. No podia agafar res amb les mans de tan balbes que les tenia del fred que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar coratge, ànim, (a algú). Aquella primera victòria els encoratjà. L'èxit les va encoratjar a prosseguir la investigació. Quan els veia decaure, jo procurava encoratjar-los de nou. Agafar ànim, coratge. En veure que guanyaven, com es van encoratjar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Obertura dels òrgans de la respiració dels peixos als dos costats de la faringe. Agafar un peix per les ganyes. Costat del cap d'un ocell on comença el coll. fer ganyes Fer ganyotes. tenir mala ganya Tenir una cara no gens agradosa. Peça que reforça la unió de la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Porció de gra, de terra i d'altres materials de dimensions petites que es pot agafar d'un cop amb una pala. Amb quatre palades hauré tapat tots els sots. a palades En abundància. Despendre el diner a palades. Cop de pala. Moviment que, en vogar, es fa amb el rem estant la seva pala [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar una dimensió política (a una cosa que no en té). Polititzar la cultura. Agafar una dimensió política. Mai no tornarà a polititzar-se l'esport com en aquella època. Donar consciència política (a algú), fer-lo participar en l'activitat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Manera ràpida de caminar el cavall i altres quadrúpedes avançant i posant a terra alternativament el parell de potes anterior dreta i posterior esquerra i el parell de potes anterior esquerra i posterior dreta. Agafar un cavall un bon trot. Tocar el trot. Anar, posar, el cavall al [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Agafar (alguna cosa d'altri), sovint contra la voluntat d'aquest, amb una certa violència. Prendre una ciutat a l'enemic. M'ha pres la sota amb l'as. M'ha pres la reina amb un peó. Li han pres el rellotge. M'ha pres el mocador de la butxaca. Li han pres el seti, el lloc. Li van prendre [...]
