FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
productes del sòl). Ja és temps de collir les olives, les garrofes. Una terra on es cull molt de vi. Enguany collirem ben bé 100 quarteres de blat. collir arreu Collir sense deixar res. Agafar (coses escampades a terra) per aplegar-les en un lloc. —Què fa aquest noi [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part més estreta del tronc del cos humà, sota la caixa toràcica. La va agafar per la cintura. Part d'un vestit que correspon a la cintura. cintura escapular Anell ossi que, constituït per la clavícula i l'omòplat, recolza sobre la caixa toràcica i serveix de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cobrir amb una capa d'or més o menys prima. Daurar una estàtua. Comunicar (a alguna cosa) el color de l'or. Han daurat les aixetes. El sol daurava els cims de les muntanyes. Agafar el color de l'or. Quan la ceba comenci a daurar-se, apagueu el foc. Dissimular (quelcom desagradable [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Instrument format per dues peces a manera de mandíbules que poden estrènyer-se per l'acció de la mà o una molla, que serveix per a agafar coses petites, subjectar papers, objectes, etc. Pinces de dolços. Pinces de gel. Pinces de sucre. Pinces d'estendre la roba. Pinces de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar (alguna cosa) al punt que ha de tenir, fer madurar. Alguna cosa, agafar el punt que ha de tenir, madurar. Fruita que s'assaona sobre l'arbre mateix. Ocells assaonats, a punt de saltar del niu. Fer saborós (el menjar) mitjançant ingredients culinaris. Efectuar les operacions d'adob i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
enllaça la placenta amb el fetus. Enllaçar dues oracions mitjançant la conjunció i. Casar-se . Emparentar-se per mitjà d'un o de més casaments. Agafar amb el llaç (especialment un cavall no domat). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Causar espant (a algú). És un covard: no res l'espanta. L'espantes amb les teves amenaces. M'espanta només de pensar-hi. Agafar por. No t'espantis: no serà res. Encara no veu el més petit perill, ja s'espanta. això no mata ni espanta V [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Embarcació amb què es porta a llençar mar enfora allò que treuen del fons les dragues. Antic art de pesca per arrossegament que consisteix en una bossa de xarxa sostinguda per un cèrcol de ferro, emprat per a agafar gambes i peix petit. Art de pesca fix que consisteix en [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Preu convingut mitjançant el qual el propietari d'una cosa en cedeix l'ús a algú per un temps determinat. Un lloguer molt car. Donar un pis a lloguer. Agafar un pis a lloguer. Acció de llogar. El meu cunyat es dedica al lloguer de maquinària agrícola. de lloguer [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part d'una cosa que dista igualment dels extrems, de la perifèria. Agafar un bastó pel mig. Partir una barra pel mig. Érem al mig de la plaça. Al bell mig de la plana. Nosaltres anàvem als costats, i ell, al mig. treure del mig Apartar, allunyar, algú o alguna cosa [...]
