FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
dolor. Lliurar-se a la desesperació. lliurar-se a l'estudi (o a una ocupació, etc.) Donar-s'hi enterament. Expedir (una ordre de pagament) a càrrec d'algú sobre cabals de l'expedidor. Lliurar un efecte, una lletra. lliurar batalla a l'enemic Entaular-la. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lletres inicials o altres signes emprats com a abreviació dels mots sencers en els manuscrits antics, en inscripcions, etc. Lletra o lletres inicials d'un o més mots usades com a abreviació. Mot format per les lletres inicials dels components d'un sintagma o d'un compost, que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
o una forma de vida o de pensament religiós. El símbol de la creu. El símbol de Tao. Fórmula concisa de la fe cristiana, procedent dels primers segles del cristianisme. El símbol dels apòstols. En formalització científica, lletra o conjunt de lletres usades [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lletra majúscula emprada pels romans per a representar els nombres: I, V, X, L, C, D, M. Quantitat a què puja alguna cosa, representada per un número. La xifra de les despeses. La xifra total de les defuncions. xifra astronòmica Quantitat molt elevada. Sistema de signes [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
la guerra. Darrere consonant solem representar el so de la s sonora amb la lletra z. Jo me'l represento tal com era quan tenia vint anys. Fer-se present en la ment d'algú. La idea de la mort se li representava amb tota la cruesa. Servir com a signe o símbol (d'alguna persona o d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
peu de la lletra o ho has dit amb segones? En mús., interval que abraça dos graus consecutius de l'escala diatònica. segona major Segona d'un to. segona menor Segona d'un semitò. Segona posició del canvi de marxes d'un vehicle automòbil, que proporciona major [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'arquitectura clàssica. Part opaca del gra d'arròs del qual hom ha llevat la testa. Caràcter de lletra de quatre punts. En heràld., peça que resulta de la unió d'un xebró revessat i de la meitat inferior del pal. Allò que és perfecte, excel·lent, en el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Caràcters inintel·ligibles. bon caràcter d'una lletra Dibuix del signe gràfic ben traçat. mal caràcter d'una lletra Dibuix del signe gràfic mal traçat. Peça de fosa amb què s'imprimeix un text. Fosa, fonedor, de caràcters. Caràcters fosos [...]
