FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
fusta. El peu d'una lletra. peu dret Peça col·locada verticalment per sostenir algun element de construcció o alguna altra cosa. peu dret Tauló que, disposat verticalment i fermat a d'altres taulons travessers, forma part d'una bastida. Balustre, barra de ferro, etc., que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'impremta que conté les lletres majúscules. caixa alta Lletra d'impremta majúscula. S'ha de compondre els títols en caixa alta. caixa baixa Sector inferior de la caixa d'impremta que conté les lletres minúscules, les xifres i els espais. caixa baixa Lletra d'impremta [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, en una obra. L'esperit de l'Església. L'esperit d'una llei. Sacrificar l'esperit a la lletra. esperit d'equip Sentiment de treball col·lectiu. esperit de cos Manera de pensar comuna als membres d'una corporació. Direcció general seguida per la intel·ligència en [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
lletra. Adorn delicat i subtil que hom posa o fa a un objecte. Barra metàl·lica o d'altres materials, de secció obtinguda per laminatge, extrusió o estiratge. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a la veu. Els òrgans vocals. Persona que té veu en una congregació, en una junta, etc. Individu d'una junta que no té un càrrec especial. So que s'articula sense cap obstrucció o constricció de l'aire expirat. Lletra que representa una vocal [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dit de la mà més pròxim al polze. Signe, instrument, part d'un instrument, que assenyala o indica alguna cosa. En mat., número o lletra que indica el grau d'una arrel. Signe distintiu afegit a un símbol quan és utilitzat per a representar magnituds anàlogues [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
lletra grega Σ, sigma, que hom empra per a simplificar la notació additiva. signe lingüístic Associació d'un concepte significatiu, o significat, i d'una imatge acústica, o significant. Divisió de les dotze que constitueixen el zodíac, que són, de ponent [...]
Per indicar que en un text es fa servir la lletra cursiva, rodona o negreta, s'usa la preposició en davant del nom del tipus de lletra. Per exemple:
Els títols de llibres van en cursiva (i no amb cursiva).
S'escriuen en rodona els noms de marques registrades (i no amb rodona).
Les entrades dels [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
hieràtica, usada a Egipte des del segle vi aC. escriptura hieràtica Forma abreujada de l'escriptura jeroglífica. escriptura sil·làbica Sistema d'escriptura en què cada signe representa una síl·laba. Caràcter d'impremta que imita una lletra escrita a mà. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Decisió definitiva i inalterable sobre un assumpte. L'última paraula la tenen els tribunals. Allò que hom diu. Calen fets, no paraules. Tot això són paraules. Lletra d'un cant. Música de Vives i paraules de Verdaguer. Mot1 1 1. paraula clau Paraula que serveix per a [...]
