al Pallars Jussà.
S'escriu es en els casos següents:
quan és un pronom feble: Es renta les mans;
quan és un article salat: Segueix es camí;
quan és el nom de la lletra e, en plural: Ressegueix les es.
[...]
Els mots que comencen amb els grups consonàntics pn-, ps-, pt, gn-, mn- i alguns altres normalment es pronuncien emmudint la primera lletra. Ara bé, en un context molt formal en què la dicció és molt acurada, de vegades es pronuncia tot el grup consonàntic.
Aquests grups consonàntics es troben [...]
quinze monosíl·labs d'ús freqüent:
bé: 'benefici', adverbi, conjunció, interjecció
be: 'anyell', nom de la lletra b
déu: 'divinitat'
deu: 'font', nombre 10, verb deure, verb dar
és: verb ésser/ser
es: pronom feble, article salat, nom de la lletra e en plural
mà: 'part terminal del braç'
ma: possessiu [...]
de la seva autoritat;
quan és una forma del verb usar (en parlars baleàrics i alguerès): Sempre ús el llapis per fer els mots encreuats.
S'escriu us en els casos següents:
quan és un pronom feble: Us vull donar les gràcies;
quan és el nom de la lletra u, en plural: Confon les us amb les [...]
.
S'escriu te en els casos següents:
quan és un pronom feble: Vull donar-te les gràcies, Te la portaré demà;
quan fa referència a l'arbust o a la infusió de les fulles d'aquest arbust: Tenien plantacions de te, T'estimes més te o cafè?;
quan és el nom de la lletra t: S'escriu amb te final, Les [...]
lexicalització finalment passen a escriure's en minúscules.
Les sigles es poden lexicalitzar tant si es pronuncien sil·làbicament com si es tracta de sigles que es llegeixen lletra per lletra. Per exemple:
les pimes del sector (a partir de PIME: petita i mitjana empresa)
un elapé de Mazoni (a partir de LP [...]
La lletra ç (ce trencada) és una de les grafies que representen el so de la essa sorda (com el de sac o peça). Altres grafies que representen aquest so són s, ss i c.
Es pot trobar ç:
a l'interior de mot davant les vocals a, o, u: peça, llençol, traçut, etc.
a final de mot: braç, veloç [...]
El nom de les vint-i-sis lletres de l'alfabet català és:
Lletra
Nom
a
a
b
be / be alta
c
ce
d
de
e
e
f
efa
g
ge
h
hac
i
i / i llatina
j
jota
k
ca
l
ela
m [...]
separen són: ll, ny, gu i qu. Per exemple:
pa-lla
ca-nya
an-gui-la
en-ques-ta
En canvi, hi ha altres parelles de consonants que sí que se separen. Són les següents: l·l, rr, ss, ix, sc, tg, tj i tx. Aquestes parelles es trenquen a final de ratlla: una lletra queda amb la síl·laba anterior i l'altra amb [...]
