FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
La nau, estar aturada poca estona, amb les veles del trinquet bracejant, talment que el vent hi incideixi molt agudament per llurs cares de proa i amb les escotes de les altres veles amollades. Estar-se d'alguna cosa. Les criatures s'havien de pairar de la coca ensucrada. Es pairen d'escopir al meu [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Nuvolada que es posa al cim d'una muntanya. Cabàs d'espart o palma per a tapar la portadora. Tros de canemàs que es posa afegit a la boca dels balots quan per ésser massa plens no poden cosir-se. Tapadora de cup. Garba que es posa damunt de la garbera per a escopir l'aigua si [...]
v intr 1 escopir. Prohibido escupir en el (o al) suelo, prohibit d'escopir a terra. v tr 2 escopir. Escupir sangre, escopir sang. 3 [los cañones] escopir. 4 [despedir] escopir. El mar escupió los restos del naufragio, el mar escopí les restes del naufragi. 5 escupir a uno escopir a la cara d'algú. [...]