FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
espècies, que comprèn moltes cultivars i és plantat com a ornamental i per beneficiar-ne la fusta (Populus × canadensis). pollancre gavatx Pollancre d'una varietat de conreu, de branques dretes, acostades al tronc i, per tant, de capçada llarga i estreta (Populus nigra cv. 'Italica'). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
qual es desplaça l'envolupant de dues o més ones que es propaguen en un medi dispersiu i, per tant, amb diferents velocitats de fase. velocitat de reacció Quantitat de reactiu que es consumeix per unitat de temps en una reacció química o quantitat de producte que es forma en [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part extrema d'una extensió superficial, que toca una de les línies que la limiten. Retallar les vores d'un full. Les vores d'una ferida. Acostar-se a la vora d'un precipici. En heràld., línia que limita l'escut i, per tant, la superfície que hi resta enclosa. Terra que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Rebentar, rompre's, amb soroll i projecció de fragments. Una bomba que esclata. La bombarda esclatà en assajar-la. Tant inflaren el bot, que esclatà. Una tempesta, desencadenar-se, descarregar. Quan va esclatar la tempesta, ja érem tots a sopluig. Manifestar-se sobtosament [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estalviar (un esforç, un mitjà, etc.). Deixa-ho ben acabat: no hi planyis el treball. Hi ha massa lletra a cada plana: no hi havien de plànyer tant el paper. Estalviar esforços (a algú). Si vols educar un infant no l'has de plànyer ni protegir-lo massa. Poca cosa fas [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
enemics. Oposar resistència. Jo em resisteixo a creure-ho. Ell vol emportar-se'm; però jo m'hi resisteixo. Aguantar, suportar sense cedir, sense flaquejar, etc. La biga no podrà resistir tant de pes. Jo no sé com podeu resistir les seves impertinències. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
plaça. Fer caure de boca a terra. Inclinar la part superior del cos de boca a terra, especialment traient-la per una obertura. Abocar-se a la finestra. No t'aboquis tant, que cauràs. Dedicar-se plenament a una activitat, una afició, etc. S'aboca a l'estudi de la música. Una causa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
que s'escrivia amb el rei. S'escriuen de tant en tant. Compondre (un llibre, una obra literària). Ha escrit un tractat de física. Ha escrit una bella novel·la, moltes poesies líriques. Escriu amb elegància, amb sobrietat. Escriure com es parla. escriure en l'arena Fer [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Satisfer més que plenament la fam (d'algú). Li van donar menjar fins a afartar-lo. S'ha afartat tant per dinar, que no ha tingut gana a l'hora de sopar. Fer prendre (a algú) un menjar, una beguda, fins a la sacietat. L'afarten de sopes. El van afartar de cops, de bastonades. Prendre [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
poble, hi arrelen els mals costums. Por i ressentiment que van arrelar en el cor dels ciutadans. El vici de fumar se m'ha arrelat tant que no el puc deixar. Establir-se, fixar-se en un lloc, especialment adquirint-hi béns arrels. Descendents dels colons que s'arrelaren a Florida. [...]