FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell de la família dels fasiànids, semblant a la perdiu, originari de l'est de la Mediterrània, introduït i posteriorment extingit a les nostres contrades (Francolinus francolinus). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té el mateix significat que un altre mot, encara que pugui diferir en altres valors funcionals dins un enunciat concret. Els termes llevant i est són mots sinònims. Mot sinònim. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer cessar d'estar glaçat. El sol ha desglaçat el llac. Cessar d'estar glaçat. El llac comença a desglaçar-se. S'han desglaçat les relacions entre l'est i l'oest. Ja desglaça. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família d'amfibis urodels de grans dimensions, amb la pell molt arrugada, aquàtics, de moviments lents i amb caràcters neotènics, propis de l'est d'Àsia i del nord-est d'Amèrica. Individu d'aquesta família. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Punt de l'horitzó a igual distància del sud que de l'est. [usat en aposició] Avançar en direcció sud-est. Part d'una regió, d'un país, etc., situada envers el sud-est. [usat en aposició] La costa sud-est. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer vent de llevant. Un vent, tendir a venir de l'est. Navegar en direcció a llevant. Una alineació d'embarcacions, passar no ben bé per un dels punts presos com a senyals sinó decantant un poc cap a llevant. [...]
