FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Home consagrat a l'exercici públic del culte, a fer d'intermediari entre els homes i la divinitat, a tenir cura de les coses sagrades. En l'Església catòlica, home consagrat a Déu i ordenat prevere. [...]
Persona cèlibe que, en l'Església catòlica, és ungida i consagrada per un bisbe amb el sagrament de l'ordre i que proclama i ensenya la paraula de Déu, administra els sagraments i exerceix la cura pastoral d'ànimes. [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(f. sacerdotessa) capellà, bisbe, papa. ministre del Senyor Noms de sacerdot, en altres religions: pastor, nom del curat d'una església protestant. (Els protestants no tenen sacerdots, llevat dels anglicans i dels episcopals.) imam(musulmà) bonze(budista) druida(f. druïdessa), dels antics [...]
Especialista religiós que duu a terme els rituals d'una congregació, format específicament per a aquestatasca i revestit d'una autoritat provinent de la institució que representa. [...]