FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Figura heràldica que representa una branca, proveïda o no de fulles, les extremitats de la qual, entrecreuant-se, es dirigeixen al cap de l'escut. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Crustaci del gènere Triops, del grup dels branquiòpodes, proveït d'una gran closca en forma d'escut que protegeix la part dorsal anterior del cos. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Compondre i descriure l'escut (d'una família, una ciutat o una corporació) segons les regles i la terminologia pròpies del blasó. Vanar-se. Blasonar de valent. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part entrant en el perímetre d'alguna cosa. És un escut lleuger que té al cantó dret una esmotxadura que permet de suportar la llança. Esporguims. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dividit en cases quadrades com un tauler d'escacs. Unes tovalles escacades. Un escut escacat. Que imita les cases d'un tauler d'escacs. Un mosaic escacat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cenyit o embolicat amb una faixa. En heràld., que té el camper cobert de faixes, alternant un metall i un color i en nombre parell. Escut faixat. [...]