FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de plantes dicotiledònies, la majoria herbàcies, de fulles generalment molt dividides, flors molt diverses, sovint amb les peces disposades helicoidalment i amb nombrosos estams, i fruit sovint format per diversos fol·licles o per molts aquenis, freqüents sobretot a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que traça. Aparell per a traçar. Dispositiu que dibuixa un gràfic resseguint-ne els traços a partir de senyals elèctrics originats normalment en un ordinador. Substància que conté un odiversos núclids radioactius i permet de seguir l'evolució d'una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llibre o quadern en què cada full correspon a un dia odiversos dies de l'any i que serveix per a anotar-hi, a fi de no oblidar-les, les coses que una persona ha de fer i altres dades. Agenda escolar, agenda electrònica. agenda dietari Agenda que serveix, a més, per a dur els [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
diversos en què es descompon un so musical. En mat., que té relacions o propietats semblants a les dels acords musicals. Nombres harmònics. Funcions harmòniques. Instrument musical format per una sèrie de llengüetes que produeixen cadascuna un so diferent quan l'executant bufa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
capaç de romandre en estat de vida latent durant un cert temps. Cèl·lula filla de diversos llevats, originada per gemmació. Propàgul de diverses plantes criptògames, unicel·lular a les saprolegnials o pluricel·lular i verd a les molses i als briòfits. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relació de semblança entre dues o més coses diverses per algunes característiques comunes. Dues teories que tenen molta analogia entre elles. L'analogia que existeix entre el gos i el llop. Relació entre diversos mots d'una llengua quant a llur forma o significació. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de parlar. Manera de pronunciar, d'expressar-se. Si li lleves el bell parlar, no en resta res. Té un parlar dolç. Té un parlar franc, insinuant. Modalitat presa per un dialecte o per una llengua en un punt o en diversos punts de la seva àrea. El parlar de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
percussió d'una orquestra, d'una banda o d'un grup. Instrument de percussió compost, que consta generalment d'un odiversos tambors petits, d'un tambor gros que es fa sonar amb un pedal i d'uns platerets. Persona que toca la bateria. Fórmula figurada d'execució d'un acord arpegiat, la qual es [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba de la família de les gramínies, de gèneres diversos, d'espiguetes agrupades en panícula densa, proveïda generalment de llargues setes, mala herba molt comuna en horts i indrets ruderals. xereix aferradís Xereix de panícula molt densa, espiciforme, de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estat d'allò que està podrit. Podrit . podridura de coll Descomposició del coll de l'arrel a causa dels diversos fongs del sòl, freqüent en les plàntules de planter o d'horta. podridura de les arrels Podridura causada pels fongs Armillaria mellea i Rosellinia [...]
