FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
griu, el cos de cabra i la cua de drac. Creació imaginària de l'esperit que es pren com una realitat. Malvolença contra algú. Li tinc quimera. Es tenen molta quimera. Ànsia, inquietud. No passis quimera. Peix condricti del grup dels holocèfals, amb una forta espina [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Manera de fer, d'obrar, establerta per un llarg ús, adquirida per la repetició d'actes de la mateixa espècie. Això era costum en ell, ho tenia per costum. Tinc costum d'anar-me'n al llit a les deu. Fer una cosa contra el nostre costum. És el costum del país. La [...]
En català, algunes de les expressions més habituals per indicar negació, refús o desaprovació davant una pregunta o una afirmació sorprenents són, segons el cas, i ara!, au va!, no!, fuig!, i ca!, i què més!, entre d'altres. Per exemple:
I dius que no es poden permetre anar de vacances? Au va! Si [...]
Els verbs anar i venir amb un complement format per la preposició per i un sintagma nominal equivalen a anar a buscar i venir a buscar. Per exemple:
Vinc per la safata de pastes quetinc encarregada.
Van anar al magatzem per més peces metàl·liques.
Amb aquest significat, en certs parlars també s [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Persona o cosa que forma parella amb una altra. La seva parella de ball era més alta que ell. Em va presentar la seva parella: no pensen casar-se per ara. No trobo la parella d'aquesta arracada. En mat., conjunt que consta només de dos elements. En determinats jocs, conjunt de dues cartes o dos [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'aristocràcia local havia anat a menys. Menor quantitat de, menor nombre de, element que expressa la comparació d'inferioritat. Tinc menys diners que tu. Traient-hi. Han estat dues hores menys deu minuts. Deu menys dos són vuit. [inv.] Signe de la subtracció i de les quantitats negatives. [...]
Hi ha verbs que regeixen les preposicions a, de, en i amb, com ara adonar-se de, confiar en, comptar amb o oposar-se a, entre molts altres. Per exemple:
T'adones de la gravetat d'aquesta qüestió?
Sempre confia en la bona voluntat dels altres.
Cal comptar amb l'ajuda que rebrem demà.
El director s [...]
m 1 deure. Cumplí con mi deber, vaig complir el meu deure. 2 pl [trabajo escolar] deures. 3 creo mi deber crec que és el meu (o quetinc el) deure. 4 es mi deber tinc el deure de. Es mi deber decirle, tinc el deure de dir-vos. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que concerneix exclusivament una persona o una cosa. Tenir una cosa un sabor particular. Tenir una planta una virtut particular. Que es distingeix de les altres persones o coses. És particular, això! No hi ha res de particular en això. No ha ocorregut res de particular. Que [...]
La denominació habitual d'aquest país és Brasil, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República Federativa del Brasil. El codi ISO que representa aquest país és BR.
Aquest topònim apareix sense article en llistes, quadres sinòptics o mapes. En canvi, en l'ús oral [...]
