FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
recapte. Atenció, cura, que es posa en una cosa, a fer una cosa. Això és mal recapte i mala administració. donar recapte Proveir a una cosa, tenir-ne cura. Hi ha tant a fer que no puc donar recapte a tot. Donar bon recapte a un encàrrec. dona recapte a casa teva No et fiquis en [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
generalment en un petit disc. moneda bracteada Moneda batuda damunt un full metàl·lic molt prim amb un únic encuny de bat, per tant, una sola cara, on el dibuix apareix en relleu. moneda medalla Peça metàl·lica que participa de les característiques de les monedes i de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En aqueix lloc. Ací. Vine aquí al meu costat. De casa teva aquí hi ha un quart. D'aquí estant. En el moment present, marcant el principi o la fi d'un espai de temps. D'aquí a Nadal. Fins aquí no ha plogut pas tant com creies. d'aquí a Al cap de (un espai de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
facultat. Tot té un límit, els seus límits, en aquest món. El seu atreviment no té límits. En mat., valor fix al qual una quantitat variable pot acostar-se tant com es vulgui. límit d'adherència Adherència en el moment en què la roda d'un vehicle [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
personalitat. Organització dinàmica i integradora dels components psicològics i biològics de l'individu humà, tant en les seves característiques diferencials permanents com en les seves pròpies modalitats de comportament. personalitat social Conjunt de trets de la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
retreure-m'ho tant. Dissuadir. Ningú no el podia retreure d'aquells sacrificis. Tirar endarrere o endins contraient. El gat retreu les urpes. Retreure la llengua. Un múscul que es retreu. Retirar-se. El rei amb les tropes que li restaven es retragué devers la muntanya. Retreure's en [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
característic de processos vitals que es presenta a intervals regulars tant a l'escala cel·lular com a l'escala de l'organisme. ritme del cor Successió, a intervals regulars, de les contraccions cardíaques. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
forma de V recorreguda per un riu. vall glacial Vall en forma de U excavada per l'acció d'una glacera. vall submarina Solc en forma de vall, obert a la plataforma continental o en el talús continental. Conca d'un riu. vall de llàgrimes La Terra, en tant que lloc de sofrença i de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Associar (algú) al profit d'un negoci. Va voler interessar els seus obrers en la nova fàbrica. Fer participar (algú) en les conseqüències bones o dolentes d'alguna cosa. Concernir 1. L'èxit de l'empresa la interessa tant a ella com a mi. Afectar 2. És una [...]