FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Afectat a dir oracions. Persona que anava de porta en porta dient oracions. Persona que es dedica a guarir certs mals dient determinades oracions. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que saluda. Persona que, amb l'alè, la saliva, xuclant la ferida, dient certes paraules, etc., pretén guarir o prevenir els efectes d'una mossegada, la ràbia i altres mals. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Guarir (una ferida, una nafra) de manera que no en resti sinó el senyal. Productes que cicatritzen les ferides. El temps cicatritza totes les ferides. En unes quantes hores, les nafres se cicatritzen. Si tens una bona carnadura, les ferides cicatritzen ràpidament. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allò que és emprat per a guarir o alleujar una malaltia, un mal. Un remei eficaç. Un remei empíric. Un remei casolà. Un remei heroic. Donar un remei. Prendre un remei. Un remei de bon prendre. És una malaltia, un malalt, inguarible: no té remei. El seu mal cap [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba de la família de les compostes, de fulles basals en roseta, amb tiges proveïdes només d'un o dos parells de petites fulles oposades i capítols florals d'un groc ataronjat, que es fa a l'alta muntanya i és molt emprada com a medicinal, per a guarir cops (Arnica montana [...]