FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que discorda, especialment, en mús., dissonant. Testimonis discordants. Sons discordants. A les reunions, el secretari sempre és una nota discordant. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
declaració. No fals ni falsificat. Retrat autèntic. Document atorgat per la personalitat que hi és expressada i en la data consignada. Que té una relació immediata amb la nota tònica. Nota autèntica. En els cants gregorià i bizantí, que comença el seu àmbit [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Extensió d'una veu o d'un instrument, part de l'escala musical que recorre des de la nota més greu a la més aguda. El diapasó del clarinet té cinc o sis notes més que el de la flauta. posar-se al diapasó d'algú Conformar-se a la seva manera de veure, de [...]