FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Indicació del lloc on hom habita. Li vaig donar la meva adreça. Hem d'escriure a la Isabel; sabeu la seva adreça? Un cop suprimides l'adreça, la signatura i la data, el cos de la carta té dues ratlles. Fórmula protocol·lària que comprèn el nom, el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
retòrica. Que mira d'obtenir un efecte particular sobre l'ànim de l'oïdor o del lector. Figura retòrica. Expressió retòrica. Artificiós, formulari, sense sinceritat, sense contingut. Manera de parlar o d'escriure ampul·losa i buida. Abundància de paraules, sobretot [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
enrotllada que serveix, en algunes màquines d'escriure, per a esborrar els caràcters mecanografiats incorrectament. cinta de carda Tira composta per tres o quatre plecs de teixit fort units amb cautxú o una cola especial, que porta clavades les pues d'acer en forma de U i constitueix amb d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
alimentador de paper Corró metàl·lic revestit de cautxú de les màquines d'escriure i d'algunes impressores, en què se subjecta el paper per a escriure. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
gran. còpia neta Còpia sense raspats, afegitons, etc. En fot., en cin., etc., exemplar positiu obtingut a partir d'un negatiu. En inform., resultat d'escriure dades a partir d'un original, que roman intacte, sense canviar-ne la representació. còpia de seguretat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'estimació a les persones benvolgudes, acostumen a escriure alguns poetes sobre el tema del naixement de Crist o sobre altres temes sociològics i polítics. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Venir tard. Tarden: ja haurien d'ésser aquí, ja haurien d'haver arribat. Posar-se tard a fer quelcom. No tardis a venir. No tardeu a escriure'm, a contestar-me. Passar tal o tal temps abans de fer, d'acomplir-se, una cosa. Una cosa així, tardarem a tornar-la a veure. Tardarà [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
màquines d'escriure i de les impressores que conté la tinta. Element canviable d'un tallacircuit de fusible. Pila de monedes d'una mateixa mena embolcallada amb un tros de paper. Ornament en forma de paper amb les vores caragolades destinat a rebre una inscripció, el qual es posa en un edifici [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
cabasset. Arreplegar materials, citacions, exemples, per escriure una obra. Els pocs músics que poguérem arreplegar per fer la cobla. Arreplegar una basa. Un asil on arrepleguen els nois abandonats. La mar tot ho arreplega. arreplegar el bestiar Tancar-lo quan torna de pasturar. Atrapar. Ja [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part superior d'una cosa. Els costats són negres, i el sobre, blanc. El sobre d'una taula, d'un armari. El sobre del cap. Coberta o bossa de paper per a posar-hi dintre una carta o un altre document, en què se sol escriure el nom i l'adreça del destinatari. sobre amb finestreta [...]
