FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un cos, deixar passar (un líquid) a través de les seves porositats. Les parets del soterrani traspuaven humitat. La fina cortina traspuà el primer raig de sol. Tot ell traspua enveja. Un líquid, passar a través de les porositats (d'un cos). La suor li traspua el vestit [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Obra d'ornamentació amb què es realça la porta o la façana principal de certs edificis sumptuosos. Plana d'un llibre on figura l'autor, el títol i el peu d'impremta. Primera plana d'un diari o d'una revista. Faixa, especialment en l'ordit a mà. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
artifici. Un home llis. posar llis algú Apallissar-lo. passar de llis Passar de llarg. de llis D'una manera clara, sense embuts. Confessar de llis. llis i ras Sense embuts. passar llis [o anar llis] Passar just, sense fregar, sense entrebancs. En min., pedra solta i de volum [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, fer que (quelcom) pervingui del lloc on ell és a un altre lloc. Transmetre una ordre, una notícia. Fer passar (una informació) d'un lloc a un altre per mitjà d'energia elèctrica o electromagnètica a través d'un medi. Transmetre un telegrama [...]
