FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell de la família dels hirundínids, de l'Àsia meridional, el niu del qual, fet d'una substància que segreguen les seves glàndules salivals, és comestible. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbret perennifoli de la família de les celastràcies, originari de l'Àfrica oriental i meridional, les fulles del qual, emprades en decocció com a estimulant, contenen un alcaloide similar a la cafeïna (Catha edulis). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu d'un poble amerindi de l'Amèrica meridional, que viu al Paraguai i al Brasil. Relatiu o pertanyent als guaranís. Llengua tupí-guaraní parlada pels guaranís. Relatiu o pertanyent al guaraní. Unitat monetària del Paraguai. Moneda d'un guaraní. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu d'un antic poble germànic que en les primeres centúries del cristianisme envaí gran part de l'Imperi romà, la branca occidental del qual establí, a Hispània i a la Gàl·lia meridional, la monarquia visigòtica. Relatiu o pertanyent als gots. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de plantes dicotiledònies, constituïda sobretot per arbres i arbustos de fulles enteres o dentades, flors simpètales, generalment irregulars, i fruit en drupa, estesos principalment per Austràlia i el Pacífic meridional, a la qual pertanyen els miòpors. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu d'un poble ibèric que a l'època preromana ocupava la part meridional del País Valencià. Relatiu o pertanyent als contestans. Cocentainer. [...]
