FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a un metall o als metalls, de la natura d'un metall. Un objecte metàl·lic. Una substància metàl·lica. Un mineral metàl·lic. Lluïssor metàl·lica. Un so metàl·lic. Diner en or, argent, coure, níquel, etc. en [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Element químic radioactiu artificial, de la família dels actínids, de color blanc d'argent, molt mal·leable, la desintegració de l'isòtop 239 del qual genera plutoni (símbol, Np; nombre atòmic, 93; pes atòmic de l'isòtop més estable, 237). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En l'antiguitat grega, pes, moneda d'argent, equivalent a la sisena part de la dracma. Pes usat antigament en medicina i en farmàcia equivalent a mig escrúpol. Malla² 1 1 . Petita quantitat amb què es contribueix a un fi. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Metall preciós de transició, de color d'argent, dúctil, mal·leable, molt pesant, difícilment fusible i resistent a la major part d'agents químics (símbol, Pt; nombre atòmic, 78; pes atòmic, 195,09). Contacte del ruptor d'un motor d'encesa. [...]