Cerca

Resultats de la cerca bàsica: 132.442

151. sin- [o sim-, o sil-]
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Prefix que significa 'plegats', 'alhora'. Ex.: sindàctil, sincrònic, simplasma, sil·logisme. [...]
152. toxico- [o toxi-, o toxo-]
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot gr. toxikón, 'metzina'. Ex.: toxicodèrmia, toxigenecitat, toxofòbia. [...]
153. urino- [o urini-, o urin-]
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot ll. urina, 'orina'. Ex.: urinogenital, urinífer, urinèmia. [...]
154. Com es diu se siente en català?
Font Fitxes de l'Optimot
L'expressió col·loquial castellana se siente es fa servir amb to irònic per indicar que algú ha d'assumir les conseqüències desagradables d'un acte. En català, es pot traduir per una de les expressions següents, segons el context: mala sort què hi farem si que em sap greu que s'hi posi fulles ja [...]
155. seu 3 seva [o seua]
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
respecte d'alguna cosa, d'ell, d'ella, d'ells o d'elles. Davant seu. A la vora seu. la seva La seva voluntat, opinió, el seu interès, etc. Per més que li ho diguis, farà la seva. Ell sempre va a la seva. Tothom hi digué la seva. És una noia molt feta a la seva.  [...]
156. traïcionar o trair?
Font Fitxes de l'Optimot
El verb que designa l'acció de violar la fidelitat que devem a algú o alguna cosa és trair (i no traïcionar), i pertany a la tercera conjugació. Per exemple: El va trair un dels seus millors amics. Si no vols que et traeixin no facis el que m'has dit. Es va preguntar si el seu cor no el traïa. Se [...]
157. -agogia [o -agògia]
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma sufixada del gr. -agogia, derivat del mot agogé, 'conducció'. Ex.: pedagogia, psicagogia, demagògia. [...]
158. -gènesi [o -genèsia]
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma sufixada del mot gr. génesis, 'generació'. Ex.: partenogènesi, antropogènesi, pirogènesi, disgenèsia, palingenèsia. [...]
159. -polis [o -poli]
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma sufixada del mot gr. pólis, 'ciutat'. Ex.: pentàpolis. [...]
160. -stasi [o -stàsia]
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma sufixada del mot gr. stásis, 'equilibri', 'estabilitat'. Ex.: homeòstasi, biostàsia.Forma sufixada del mot gr. stásis, 'aturada', 'suspensió del desenvolupament'. Ex.: bacteriòstasi, hemostàsia. [...]
Pàgines  16 / 13.245 
<< Anterior  Pàgina  11  12  13  14  15  16  17  18  19  20  21  Següent >>