FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
vençut a causa d'una demanda en justícia o de l'ajornament del crèdit exigible. Sentiment que alguna cosa desvetlla en nosaltres, el qual ens mou a prestar-li una atenció especial, a ésser-hi favorables o desfavorables. Prendre interès en una lectura. Excitar, despertar, una cosa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer ús per primera vegada (d'alguna cosa que no ha estat encara usada per ningú). Estrenar un vestit, un capell, unes sabates. Ell mai no ha estrenat un vestit: aprofita els vestits vells del seu germà gran. Aquest pis, l'hem estrenat nosaltres. Representar, executar, projectar, per [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
llonzeta, per torna. Donar un llonguet per torna. fer tornes una cosa No minvar, ans augmentar o créixer. Allò que hem de patir d'algú en pac del que li hem fet nosaltres. Tu li'n fas de totes; però, i les tornes? Es fan mútuament tot el mal que poden: van a tornes. no tenir [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
nosaltres! Expressió emprada per a manifestar que hom ja ha fet tot el que ha pogut per aconseguir una cosa. Déu meu! Exclamació que expressa consternació, sorpresa. Déu vulgui que... [o Déu ho vulgui, o Déu t'escolti, o Déu no ho vulgui, o Déu em preservi [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Saltar d'alegria. saltar del llit Llevar-se rabent. Baixar d'un vehicle. Ha pujat al tramvia amb nosaltres, però ha saltat abans. Una cosa, perdre pel seu impuls el contacte amb terra. Una cosa, desprendre's, especialment amb certa violència, d'on estava unida, fixada, encastada, etc [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Girona... Anar i venir. Ell venia amb nosaltres, anava en companyia nostra. veure venir algú Penetrar les seves intencions. En una successió de llocs a recórrer, d'èpoques, d'esdeveniments, etc., futurs: els primers a recórrer, els primers als quals ens acostem, especialment [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
ara..., adés... [o ara..., ara...] Introdueix expressions disjuntives. Ara riu, adés plora. ara bé Això suposat, demostrat, al punt on som del raonament. Tu ho veus d'una altra manera; ara bé, qui de nosaltres té raó? [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Artefacte de ferro o altre material resistent, generalment esfèric, ple de pólvora o d'un altre explosiu, amb una metxa, especialment el que es disparava amb un morter i esclatava en caure a terra. La bomba va esclatar a poques passes de nosaltres. bomba de mà Granada1 1 1 [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
fer alguna cosa). Nosaltres pensem sortir a les sis. Què penses fer? Ésser de l'opinió, tenir com a cert. Qui et penses que és? Jo em penso que és boig. Veure's en imminent perill (d'una cosa). La patacada ha estat tan forta que he pensat trencar-me una cama. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
trista. Fer un temps trist. Un carrer trist. Passat, fet, amb tristesa. Va ésser un dia trist per a nosaltres. Quina vida més trista que passem! Deplorable . Van tenir una fi ben trista. Dolorós, enutjós. És trist de no poder ajudar-los. Anteposat al substantiu, insuficient [...]
