FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tenir cura (d'alguna cosa). Curar l'educació d'algú. Curar un escriptor el seu estil. Curar la seva salut. Tenir la cura mèdica (d'un malalt, d'una malaltia, d'un mal), emprar les cures i els mitjans necessaris per a la seva guarició. Curar un malalt. Curar una nafra, una ferida [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Exposar, algú, les seves idees, la seva opinió. Exposar, algú, les seves raons, els seus motius. Interpretar 1 1 . Va exposar un passatge obscur de l'escriptor. Posar (quelcom) de manera que rebi l'acció d'alguna cosa. Exposar alguna cosa al sol, a l'aire. Exposar una placa sensible a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
una narració o exposició històrica, composta per un escriptor. La història de Tit Livi. Narració inventada. Brocs . No m'expliquis històries, ara; vull saber la veritat. història natural Descripció tradicional de la natura, classificada en els regnes mineral [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
arranjar qüestions, discòrdies, etc. Sempre que es barallen em toca fer de pare pedaç. pare polític Sogre. pares conscrits Senadors romans. pare de l'Església Escriptor dels primers temps de l'Església, notable per la santedat de vida i la vàlua i l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
porta un dipòsit de tinta incorporat al mànec. deixar córrer la ploma [o deixar córrer la ploma sobre el paper] Escriure sense posar-hi gran cura, allargant-se excessivament. ésser una bona ploma Ésser un bon escriptor. Estil o manera d'escriure. Escrit amb ploma [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Punxó per a escriure sobre superfícies toves, com és ara cera, argila, plom, etc. Manera d'expressar el pensament en el llenguatge oral o en l'escrit. L'estil d'un escriptor. La teoria clàssica dels tres estils: baix, mitjà i elevat. estil directe Estil que consisteix [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
mala, nota per a algú. Qualitat característica. Una nota infamant. de nota Important. Un escriptor de nota. Un advocat de nota. Advertiment, aclariment, explicació, comentari, etc., que, en impresos o manuscrits, va fora de text, al peu o al marge de la pàgina, o a la fi de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
perceptible, no acompanyat de sorolls que el facin sord o confús. Un so clar. Una veu clara. Lleuger, no espès. Brou clar. Xocolata clara. Fàcil de veure, de discernir, d'entendre. Un contorn clar. Un estil clar. Ser, un afer, clar com l'aigua. Un escriptor clar. Un autor clar. és [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
caràcter admirablement traçat. Els Caràcters de La Bruyère. Els caràcters de Dickens. Un escriptor que estudia els caràcters que vol representar. Manera d'ésser moral. Tenir fermesa, força, de caràcter. Ésser un caràcter, tot un caràcter. No tenir [...]
