FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
persona, donar la mà a una altra. Vaig allargar la mà per encaixar, però ell es girà d'esquena. dir coses que no encaixen Dir coses inoportunes, extemporànies. El fetus, penetrar progressivament en el canal pelvià. Fer entrar (una cosa) dins una altra ajustadament. Va [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Amb escot, s'aplica a una peça de vestir. Portava un vestit molt escotat de l'esquena. Es va comprar un vestit escotat i sense mànigues. Aquest jersei és massa escotat. Que duu una peça de vestir escotada. A l'estiu la gent va molt escotada. Part anterior o [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça horitzontal proveïda de quatre petges divergents que serveix, juntament amb unes altres d'iguals, per a sostenir el tauler o les posts d'una taula o banc provisional. Fusta muntada sobre quatre peus formant esquena d'ase usada per a tenir-hi selles, posar-hi a assecar troques, etc [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
doblegar-se, es trencaria. doblegar l'esquena davant algú Llagotejar-lo. Una càrrega excessiva, fer anar acotat o corbat (algú). Anar acotat o corbat per una càrrega excessiva. Es va doblegar sota el pes d'aquell gran feix. Un impost, un crèdit, etc., aclaparar (algú). Obligar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer descendir a un nivell més baix. Abaixar el cap. Abaixar l'esquena. Abaixar els braços. Abaixar-se l'ala del capell. Abaixar-se les mànigues. Abaixar-se el coll de l'abric. Dirigir cap avall. Abaixar els ulls. Abaixar la vista. abaixar el cap [o abaixar el front] Cedir al [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'esquena Columna vertebral. rosari raquític Manifestació de raquitisme consistent en unes nodositats en sèrie al llarg de la unió de les costelles amb els cartílags costals. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
cosa. Part interna de la panna de suro oposada a l'esquena. Part més ampla i convexa d'una ampolla, d'una gerra, d'un alt forn, etc., d'un múscul. ventre de la cama Tou de la cama. Antinode. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
a tants anys Dir que en té tants tenint-ne més. M'he plantat a vint anys. Deixar, abandonar, (algú). Quan em va dir això, vaig girar l'esquena i el vaig plantar. A en Joan, la seva xicota l'ha plantat. deixar plantat algú No acudir a la cita que s'hi té. Pegar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
para el davantal. Vols confits? Para la mà. parar l'esquena Resignar-se a rebre una reprensió, retrets, etc. L'has ben espifiada, ja pots parar l'esquena. parar la galta Oferir-la per rebre un bes, una bufetada. parar la mà Admetre diners en recompensa d'un favor, d'un ajut, etc [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En combinació amb de, sola o amb un possessiu, expressa relacions que denoten: Posició al cantó oposat a la cara o aquell devers el qual hom avança. Amb les mans darrere l'esquena. Era darrere meu. Venia darrere meu. Passeu l'un darrere l'altre. Posa't [...]
