FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lloc on es guarden els pollets, ordinàriament una espècie de cove desfonat estret de dalt i ample de baix. Aparell anàleg de dimensions adequades per a ficar-hi una criatura que, recolzant-se de braços a la vora superior, pot caminar sense por de caure, la vora inferior [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Blasme públic per quelcom de deshonorant. Els traïdors mereixen infàmia. Caure en infàmia. Acte que mereix la infàmia, grossa maldat. Ha comès una infàmia. Qualitat d'infame. La infàmia de la seva acció. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Causar esglai (a algú). N'hi havia per a esglaiar qualsevol. Esglaiava de pensar el perill que corríem. Ésser pres d'esglai. Va estar a punt de caure a l'abisme: tots ens vam esglaiar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vestir (un infant de bolquers). El bolquem tres cops el dia. Tombar a un costat (un recipient, un vehicle). El vent era tan fort que va bolcar dos vagons. Amb el vent que feia van bolcar-se dos vagons. Un vehicle, caure de costat. Ha bolcat un autobús ple de gent. Les persones que van en un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Agafar en una trampa. Caure en una trampa. Una rata s'ha entrampat a la ratera de casa. Algú, contreure deutes que difícilment podrà pagar. S'ha entrampat fins al coll per mantenir el tren de vida. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Seient petit sense braços ni respatller. caure de l'escambell Perdre la importància, la influència. Reposapeus. Petit buc situat a les parts baixa o mitjana de l'interior d'un armari, que conté un o més calaixos. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Escarn 1 . Aquest és el pitjor inri que pot caure sobre la fama d'algú. La tarda que plovia vaig relliscar i, per a més inri, vaig anar a parar damunt d'un toll d'aigua. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Resistir totalment o parcialment al pes, a la tendència a desplaçar-se, (d'alguna cosa). Les bigues que sostenen el sostre. Els pilars que sostenen la volta. Les branques s'ajeuen: poseu-hi estontols que les sostinguin. Privar de caure, d'ésser emportat per una força. Jo l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Manera de caure la roba, un vestit. Aquest vestit té un bon caient. El caient d'una frase. caient d'ulls Manera habitual d'abaixar els ulls una persona. al caient de En el moment de caure (la tarda, una hora, etc.). caient de popa Part de cap a popa d'una vela de tallant. caient de proa [...]
