FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sentència, opinió. És una dita popular. Segons una dita dels nostres avis. Segons dita de la gent. Allò que hom ofereix de pagar en una venda, per un lloguer, per un arrendament, etc. Ja saps que en demanen molt, quina és la teva dita? Vejam, digueu una dita. A Catalunya [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbre de la família de les apocinàcies, de fulles el·líptiques i flors blanques en raïms terminals, originari de les Filipines, l'escorça del qual és emprada com a febrífug (Alstonia scholaris). [...]
Per fer referència a un element del text que ha aparegut anteriorment, de vegades s'utilitzen els participis esmentat, esmentada; mencionat, mencionada, o dit, dita (també susdit, susdita, en un registre més formal), que es poden col·locar davant o darrere del nom. Per exemple:
El nou espai de l [...]
f 1 dicho m. Una dita popular, un dicho popular. Una dita d'un autor clàssic, un dicho de un autor clásico. 2 [preu que hom ofereix] oferta, postura. Fer (o dir) una dita, hacer una oferta. 3 estar en dita estar en venta. 4 posar (o donar) dita [en una subhasta] licitar. 5 treure de dita pujar [...]
Arbre originari de les Filipines (Alstonia scholaris), de la família de les apocinàcies, de l'escorça del qual hom extreu l'alcaloide ditaïna, emprat com a febrífug. [...]