FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Prevere que, per delegació del bisbe, exerceix certes atribucions sobre els preveres d'un territori determinat. Dignitat en els capítols de les catedrals. Sacerdot d'una església catedral, generalment el més vell, que exercia les funcions de l'actual vicari general. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural de l'antiga Hispània. Espanyol 1 . Emigrant d'Hispània que s'establí a la banda nord dels Pirineus, en els dominis francs, fugint del territori andalusí. Hispanoamericà, especialment quan resideix als Estats Units. Relatiu o pertanyent als hispans. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cara visible des de l'exterior dels murs verticals que clouen un edifici o una construcció. Cara exterior d'un edifici on hi ha la porta principal. La façana d'un palau. Litoral o front marítim d'un país o d'un territori. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Càrrec, dignitat, de prefecte. Edifici on resideix el prefecte o exerceix el seu càrrec. Durada i època del govern d'un prefecte. Territori governat per un prefecte. Conjunt dels serveis administratius que depenen d'un prefecte. Conjunt de prefectes d'un país. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Malaltia inflamatòria aguda d'un o més ganglis sensitius, raquidis o intracranials, produïda pel mateix virus que la varicel·la, caracteritzada per l'aparició de grups de vesícules en el territori cutani corresponent al tronc nerviós relacionat amb el gangli [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que ha estat bandejada d'un territori. A Vós clamam los bandejats, fills d'Eva... A l'edat mitjana, malfactor, efectiu o presumpte, que havia estat reclamat, per mitjà de ban o de crida, per a presentar-se davant la cort judicial o constituir-se presoner. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part de la geografia física que tracta de la descripció dels mars, dels corrents d'aigua i dels llacs. Conjunt dels mars, dels corrents d'aigua i dels llacs d'un territori. La hidrografia catalana es caracteritza per tenir un nombre elevat de cursos fluvials. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Amor per les coses de la pròpia regió. Doctrina política segons la qual cada regió d'un estat ha de comptar amb òrgans propis de govern i d'administració, per tal d'apropar les decisions a les característiques i les necessitats específiques de cada territori. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Càrrec o ofici de corregidor. Territori de la jurisdicció d'un corregidor. Demarcació administrativa en què Felip V dividí el Regne de València, el Principat de Catalunya i el Regne d'Aragó arran dels decrets de Nova Planta, en substitució de les antigues [...]