FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'assaltar. Donar l'assalt a l'enemic, a una fortalesa. Prendre per assalt. Rebutjar l'assalt. En esgr., combat amistós entre dos tiradors. Un assalt d'armes. Període de tres minuts dels que constitueixen un combat de boxa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Seient allargassat amb el respatller i els braços entapissats, semblant al sofà, que presenta tants respatllers com places té per a seure. Petita peça de pa, galeta, torrada, etc., amb alguna menja salada al damunt. Prendre uns canapès com a aperitiu. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Prendre una forma cristal·lina. La sal cristal·litza en el sistema cúbic. Fer que (una substància) prengui una forma cristal·lina. Aquest procés ha cristal·litzat la sal. Assumir una forma definitiva. El treball dels últims quatre anys ha cristal·litzat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de revenjar-se. La revenja d'una derrota. Prendre algú la seva revenja. M'has guanyat, però hem de fer un partit de revenja. en revenja En compensació del greuge sofert. Tu el difames: ell, en revenja, diu penjaments de tu. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer sòlid. Esdevenir sòlid. El guix dissolt en aigua s'endureix i se solidifica. La pau se solidifica amb la comprensió i el diàleg. Fer passar de l'estat líquid o gasós al sòlid. Prendre l'estat sòlid. Solidificar-se la lava. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer prendre (a algú) el costum, l'habitud, d'alguna cosa, de fer alguna cosa. Acostumar els joves al treball, a l'estudi. Acostumar el cos a les fatigues, al fred. Acostumar els nens a obeir. Prendre el costum, l'habitud, d'alguna cosa, de fer alguna cosa. Acostumar-se a un clima. Davant d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Satisfer més que plenament la fam (d'algú). Li van donar menjar fins a afartar-lo. S'ha afartat tant per dinar, que no ha tingut gana a l'hora de sopar. Fer prendre (a algú) un menjar, una beguda, fins a la sacietat. L'afarten de sopes. El van afartar de cops, de bastonades. Prendre [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar comiat (a algú). Una colla d'amics el va acomiadar a l'aeroport. Prendre comiat. En Silveri s'acomiadava dels amics amb versos. La professora s'acomiadà fins passat festes. Rescindir un contracte de treball (a algú). Acomiadar un treballador. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Assistir, donar consell, com a assessor, (a algú). El lletrat assessor, donar el seu dictamen (a algú). Prendre consell, il·lustrar-se, prop d'altri elegit com a assessor. Abans de firmar t'hauries d'assessorar. Escoltar, consultar, el dictamen del lletrat assessor. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que emergeix. Terrenys emergents. Rajos emergents. Resultant, com a conseqüència natural o lògica. Dany emergent. Que comença a manifestar-se i a prendre importància davant la societat. Economia emergent, mercat emergent, classe emergent. Aquesta empresa emergent busca [...]
