FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Doctrina política medieval que considerava el poder civil sotmès a l'autoritat eclesiàstica, a la qual restava vinculat legalment. Clericalisme, ultramuntanisme. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Doctrina filosòfica intermèdia entre el dogmatisme i l'escepticisme, segons la qual l'enteniment humà no pot arribar a certeses absolutes, però sí a opinions probables. Doctrina segons la qual, en matèria moral, quan no es pot aconseguir la certesa, és lícit [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de persones que acompanya i segueix algú per fer-li honor en una cerimònia, en una marxa solemne, etc. El príncep amb el seu seguici. El seguici d'un enterrament. Conjunt dels seguidors o partidaris d'un personatge, d'una doctrina, etc. El líder i el seu seguici. Seguit1 [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Discussió seguida entre dues o més persones sobre un punt de doctrina. Una controvèrsia religiosa, científica. Néixer una controvèrsia. Finir una controvèrsia. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Doctrina política pròpia de la FAI, Federació Anarquista Ibèrica, que defensava una certa ortodòxia anarquista en les discussions amb el sindicalisme revolucionari. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Doctrina i estudi experimental dels fenòmens químics que tenia per objecte trobar la pedra filosofal i l'elixir de perllongar la vida indefinidament. [...]
