FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Corda, corretja, cadena, peça rígida de fusta o de metall, etc., sotmesa a una tracció que serveix per a estirar o per a evitar la separació de dues coses que tendeixen a separar-se. Els tirants d'un carruatge, d'una arada. Els tirants d'una bota. Els tirants d'un tabal. Els [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'arada. Un ferro de destral. Els ferros d'una gàbia. ferro vell Conjunt de ferros de rebuig. Eina o instrument de ferro emprat en diversos oficis. Ferros de monedar. El ferro de marcar el bestiar. Els ferros d'arrissar o de marcar. Trespeus per a tenir les olles al foc. Fòrceps. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
a fixar-hi un mànec, la qual forma part de diverses eines, com ara l'aixada, l'aixadell, l'arada moderna i la destral. Peça de ferro que provoca l'aturada del teler mecànic quan la llançadora topa amb l'escarabat. En tip., planxa de metall del fons d'algunes galeres que permet [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una persona, un animal, fer força per moure (alguna cosa) en la mateixa direcció que ell es mou. Quatre cavalls tiraven la carrossa. Els bous tiren l'arada. Els cavalls estan molt cansats i no tiraran. Tirar l'aigua del pou. Atreure. No em tira anar al teatre. Una paraula tira l'altra [...]
Arada proveïda d'una rella forta, sostinguda per una cameta molt resistent, que s'utilitza per a obrir solcs estrets i profunds sense fer aflorar la terra de les capes inferiors. [...]
