FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pronom personal de segona persona de nombre singular, mot amb què l'autor d'un enunciat designa la persona a qui adreça aquest enunciat. Escolta, tu! L'he vist que parlava amb tu: què et deia? «Tu també, fill?» va dir Cèsar a Brutus. Forma de tractament que [...]
[pl: tus] adj pos de 2a pers [apócope de tuyo, precediendo a un sustantivo] el teu (o ton), la teva (o ta), els teus (o tos), les teves (o tes). Tu casa, la teva casa (o ta casa). Tus calcetines, els teus mitjons. [...]
pron pers 1 tú. Tu n'ets el responsable, tú eres el responsable. Tu, au, afanya't!, ¡tú, venga, date prisa!pron 2 [darrere preposició] ti. A tu t'ho dic!, ¡a ti te lo digo! Ho faig per tu, lo hago por ti. És per a tu, es para ti. 3 amb tu contigo. Vinc amb tu, voy contigo. 4 de tu a tu de tú a tú [...]
pron pers 1 tu. Tú eres muy listo, tu ets molt llest. Tú, ya es hora de largarse, tu, ja és hora de marxar. Soy mejor que tú, soc millor que tu. 2 de tú a tú de tu a tu. 3 tratar de tú tractar de tu, tutejar. 4 tú y yo [servicio de café] joc de dos cafès. [...]
Per explicar la diferència entre les oracions Cuino per tu i Cuino per a tu, cal distingir la noció de causa de la de finalitat o destinació:
1. La causa és allò que provoca una acció o un procés. Per exemple:
Es van morir de fred (la causa és de fred).
Es va quedar a casa perquè no es trobava [...]