FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Formar consonància. La poesia tradicional es basa en paraules que consonen. Estar d'acord, convenir. Aquestes maneres arrogants no consonen amb la seva pobresa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a la sàtira. Poesia satírica. De la naturalesa de la sàtira. Que ridiculitza severament els defectes, vicis, etc., de les persones. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cançó breu d'origen o d'imitació popular, acompanyada d'estrofes, característica de la poesia castellana i tractada polifònicament durant el Renaixement. Nadala 2 1. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Plor, plany. Gènere poètic derivat del planctus llatí medieval, cant funeral destinat a lamentar la mort d'alts personatges polítics i religiosos. Poesia d'aquest gènere. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que plau d'una manera singular pel seu sabor, per la seva delicadesa, finor, excel·lència. Una menja exquisida. Una flor exquisida. Una poesia exquisida. Un poeta exquisit. [...]