Que fa relliscar fàcilment. Un terra relliscós. És un assumpte molt relliscós. [...]

Acció de relliscar. Fer una relliscada. Despropòsit, especialment el que revela a algú una cosa que el pot ofendre o que hom li volia mantenir en secret. Falta, especialment d'índole moral. [...]

Escarn 1 . Aquest és el pitjor inri que pot caure sobre la fama d'algú. La tarda que plovia vaig relliscar i, per a més inri, vaig anar a parar damunt d'un toll d'aigua. [...]

La nau, córrer tallant l'aigua. Fer camí veloçment. Fer relliscar o rodar enfora (un objecte) per damunt d'un altre sobre el qual descansa, empenyent-lo a força de braços o valent-se de màquines o d'aparells. [...]

esquerda. El gra d'un sac, anar-se'n per un forat. Un recipient, deixar escapar el seu contingut per una esquerda, un forat. El càntir se'n va. Aquell sac se n'anava. Una part del cos, no aturar-se quan cal, anar massa enllà, relliscar, en un moviment, en una operació, etc. Se me'n va [...]

v intr 1 relliscar, lliscar, llenegar, rossolar. Resbalar a causa de la lluvia, relliscar a causa de la pluja. 2 [un coche] derrapar. 3 fig [incurrir en un desliz] relliscar. 4 resbalarle algo a alguien fam relliscar-li. Lo que le has dicho, le resbala, el que li has dit, li rellisca. v pron 5 [...]

v intr 1 relliscar. v tr 2 mar [un barco] desencallar. v pron 3 relliscar intr.  [...]

v intr → relliscar  [...]

v intr 1 p fr [resbalar] relliscar, esbarrar. 2 fig [disparatar] desbarrar, dir (o fer) disbarats, parlar fora de raó, eixir (o pixar) fora de test.  [...]

v tr 1 fer lliscar. Deslizar la mano por el pasamanos, fer lliscar la mà pel passamà. 2 esmunyir. Deslizar una nota bajo la puerta, esmunyir una nota sota la porta. v intr 3 lliscar, relliscar. v pron 4 [escurrirse] lliscar intr, relliscar intr, esmunyir-se, escórrer-se. 5 fig [cometer una falta [...]