FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
primavera. L'ocasió li riu. Celebrar rient (allò que diu o fa algú). Jo ric els seus acudits. riure's d'algú Burlar-se'n. Troba gust a riure's de la gent. Riure's de tothom. Riure's de si mateix. riure's d'algú o d'alguna cosa Mostrar-hi menyspreu, no fer-ne cas. Jo em ric [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
fulles. Jugar les onades amb una embarcació. Això ho faràs jugant, no necessita cap esforç seriós. jugar amb algú Manejar-lo com un vol, burlar-se'n. jugar amb foc Exposar-se imprudentment al perill. jugar amb la salut Tractar, usar, la pròpia salut com si no [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
és fotre'm. Prendre, furtar, robar. M'han fotut la ràdio del cotxe. Riure's, burlar-se. Que potser te'n fots? Es fot del mort i de qui el vetlla. Patir una experiència negativa, desagradable, fastiguejar-se. Fotre's de gana. Fotre's de fàstic. Fotre's de son. Fotre's d'avorriment [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
embuts, dient les coses clares. posar una cosa els pèls de punta a algú Esfereir-lo. La visió de l'incendi li posava els pèls de punta. Una emoció tan forta que posa els pèls de punta. prendre el pèl a algú Burlar-se'n. a pèl [o en pèl] En la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. tirar-se al llit Ajeure-s'hi per una estona sense despullar-se. tirar-se algú Abusar-ne, burlar-se'n. Que no ho veus, que se't tiren? tirar-se als braços d'algú Llançar-s'hi per ésser abraçat. tirar-s'hi de cap Emprendre una cosa d'una manera decidida i sense gaire [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Penedir-se d'haver fet alguna cosa. Adonar-se d'una cosa. Burlar-se de tothom. Emparar-se d'un castell. Tractar-se d'un amic. Parlar d'un absent. Saber de gramàtica. Ensenyar de comptes. Dubtar d'algú. L'infinitiu en funció de complement directe d'un gran nombre de verbs transitius. Li han [...]
Hi ha verbs pronominals que duen un complement introduït per la preposició de, com ara recordar-se, riure's, penedir-se o burlar-se. Per exemple:
Et recordes de nosaltres?
Que et rius de mi?
Em penedeixo del que et vaig dir ahir.
No et burlis del teu germà.
Quan es pronominalitza aquest [...]