v pron 1 fam fer tabola (o barrila, o gresca). 2 [no tomar en serio] prendre's de broma. 3 [burlarse] rifar-se, fúmer-se, trufar-se.  [...]

v intr 1 [pájaros] refilar. 2 mús [hacer gorgoritos] refilar. 3 amer fer burla, burlar-se pron. v pron 4 [empezar a hablar el niño] xerrotejar intr.  [...]

v pron fig i fam 1 [burlarse] fotre's, riure's. Se cachondea de todo, es fot de tot. 2 [de alguien] fotre's, riure's, rifar-se.  [...]

burlar-se, blasmar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

v tr [fer befa] befar, mofar, burlarse pron.  [...]

v tr 1 p fr [romper] esbocinar, bocinejar, trossejar. 2 p fr [la madera] esberlar, estellar. 3 amer fam [asir] agafar, prendre. 4 amer fam [sorprender] sorprendre. 5 amer fam [ridiculizar] burlar-se de.  [...]

[burlarse] passejar-se pron. v pron 7 riure's, burlar-se.  [...]

v tr 1 taurom torejar. 2 fig i fam [evitar] trampejar. 3 fig i fam [a una persona] torejar-se pron, donar allargs (o allargues), entretenir. 4 fig i fam [marear] marejar. 5 fig i fam [burlarse] passejar-se pron. v intr 6 torejar.  [...]

v tr 1 [engañar] enganyar, enredar. 2 fig [desorientar] esquivar, eludir. El ladrón burló a sus perseguidores, el lladre va esquivar els seus perseguidors. 3 [eludir] eludir, evitar. Burlar la acción de la justicia, eludir l'acció de la justícia. v pron 4 [mofarse] burlar-se, riure's.  [...]

m 1 mar batuda f. 2 pegar un parchazo fig i fam [estafar] esquilar, escorxar, estafar. 3 pegar un parchazo fig i fam [burlarse] prendre la mida (o el número), aixecar la camisa. 4 pegar un parchazo fig i fam [dar un chasco] donar (o clavar) un moc (o un miquel).  [...]