FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Coll gran girat sobre l'esquena, muscles i pit a manera de capa. Disc que, situat a l'extrem d'una ànima cilíndrica, reté el cable, el fil, etc., enrotllats. Platet o disc metàl·lic que envolta la boca d'un canelobre i on queda dipositada la cera que regalima del ciri [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
equip durant un partit. Gran canelobre de forma piramidal que sosté una atxa. Base sobre la qual s'assenta un edifici. Graó al llarg del peu d'un mur. Replà format en una paret per un canvi de gruix d'aquesta en la seva alçària. Replà format en començar un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
ciència, d'un art, de la indústria. En ling., línia que uneix dos nodes en un diagrama arbori. Braç 4 1. Un canelobre de tres branques. Les branques d'una cadira. branques de les ulleres Les dues peces amb què es recolzen a les orelles. Brancal 1. La branca d'un portal [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
braç. ésser el braç dret d'algú Ésser el seu principal instrument, el seu auxiliar indispensable. Part d'una cosa que s'allarga en forma de braç partint d'un tronc, d'un eix o d'un fulcre. Els braços d'un canelobre, d'una aranya. Els braços d'una àncora. Els [...]