FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Opinió sobre el que cal fer en un afer, pensar d'alguna cosa, la inferència que cal treure'n, etc. El seu parer és que no ho hem d'acceptar. Que cadascú digui, manifesti, el seu parer. Som del mateix parer. Segons el meu parer. Jo soc de parer contrari. a parer de Segons el [...]
m 1 [opinió] parecer, opinión f. El seu parer és que no ho hem d'acceptar, su parecer es que no debemos aceptarlo. 2 donar de parer dar la impresión, parecer. No sé si és possible, però a mi em donà de parer que el veia entrar a casa, no sé si es posible, pero me dio la impresión de que (o me [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Resposta que un jurat dona concernint un fet en una causa civil o criminal. Veredicte de culpabilitat. Parer, judici, etc., emès per un jurat qualificador. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una cosa, ésser diferent d'una altra. La seva teoria discrepa de la nostra. Aquestes dues teories discrepen totalment. Dissentir, no avenir-se amb algú en el parer, en l'opinió, etc. En temes d'ecologia, ell discrepa de mi. Ja sé que discrepem pel que fa al viatge. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Demanar el parer, l'opinió, (d'algú) sobre un partit a prendre. No facis res sense consultar l'advocat. Cercar informació (en un autor, en un llibre, etc.). És un llibre que consulto sovint. consultar el mirall Mirar-s'hi b). Sotmetre (alguna cosa) a algú per saber [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer entrar a la pròpia família (un infant, un estrany a ella). Un matrimoni sense fills va adoptar l'orfe. Algú, fer seu (el parer, l'opinió, etc., d'un altre). Vam adoptar el seu pla. Prendre (una resolució, un acord), després de previ examen o deliberació. L [...]