FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No perdre temps en fer una cosa, fer-la de pressa, donar-se pressa. Cuita a vestir-te, que ja són les set. Cuita, home: no t'entretinguis. Cuita a contar-m'ho: no em facis estar amb ànsia. Instar vivament. El cuitava a reaccionar. cuitar camí Avançar camí. cuitar el pas [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Inflicció de tortura. Tortura infligida. Morí entre els més cruels turments. Greu pena corporal o moral. Sofrir el turment de la fam, de la set. Sofrir el turment de la gelosia. Forta molèstia. El turment de les mosques. Allò que causa un turment, una forta molèstia. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peix de la família dels petromizòntids, de cos cilíndric molt allargassat, pell nua i llefiscosa, amb la boca sense maxil·lars, circular, xucladora i amb dents còrnies, amb set obertures branquials cilíndriques i laterals, sense aletes parelles, paràsit extern de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbre caducifoli de la família de les aceràcies, dioic, amb fulles compostes, de tres a set folíols ovats, flors verdoses sense pètals, en inflorescències pèndules, i fruits en disàmara, amb les ales fent un angle agut, originari de l'est d'Amèrica del Nord i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Raó ostensible, motiu assumit, que es dona per amagar la raó o el motiu reals d'una acció. Se'n va anar amb el pretext que havia d'ésser a casa seva a les set. Cercar, trobar, un pretext. Prendre una cosa per pretext. Prendre pretext d'una cosa. Sota pretext que era massa tard. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part posterior del peu entre el metatars i la cama, format en l'ésser humà per set ossos: l'astràgal, el calcani, el navicular, els tres cunys i el cuboide. Part extrema de la pota dels insectes. Làmina fibrosa resistent que va de l'una a l'altra comissura de les parpelles [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que, en una sèrie, en té disset davant seu, el que fa divuit. Que és una de les divuit parts iguals en què es divideix una quantitat o un tot. La divuitena part de 90 és 5. Un divuitè, 1/18. Set divuitens, 7/18. Moneda valenciana d'argent de valor d'1,5 sous, o sigui [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Signe sensible d'un efecte espiritual que, segons la teologia cristiana, Déu obra en les ànimes i és causant de la gràcia. Els set sagraments de l'Església catòlica: baptisme, confirmació, eucaristia, penitència, extremunció, orde i matrimoni [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Copa de metall en què el sacerdot consagra el vi quan diu missa. Un calze d'argent. passar els set calzes d'amargura Passar moltes tribulacions. Vas, generalment proveït d'anses i de peu, que apareix des de l'època eneolítica a Sicília i a Grècia. Embolcall extern de [...]
