Hi ha verbs que regeixen les preposicions a, de, en i amb, com ara adonar-se de, confiar en, comptar amb o oposar-se a, entre molts altres. Per exemple:
T'adones dela gravetat d'aquesta qüestió?
Sempre confia en la bona voluntat dels altres.
Cal comptar amb l'ajuda que rebrem demà.
El director s [...]
(el, la, els, les) o bé els pronoms ho, en i hi, en primer lloc sempre apareix el de complement indirecte. Per exemple:
Els el dono jo (Dono el diari a les periodistes).
Els la dono jo (Dono la notícia a les periodistes).
Els els dono jo (Dono els informes a les periodistes).
Els les dono jo (Dono [...]
Les paraules Carnaval i Carnestoltes són equivalents quan es refereixen al període de caire festiu que precedeix la Quaresma i en què són típiques les rues i les festes de disfresses.
La forma Carnavals, en plural, no és adequada per anomenar aquesta festivitat. Per exemple:
Els Carnavals [...]
, que + adjectiu + que + verb, etc. Per exemple:
Em sorprèn com és de bo, aquest gelat de formatge (i no Em sorprèn lo bo que és aquest gelat de formatge).
Finalment, cal recordar que no es fa servir l'article el amb un participi. En aquests casos, la construcció més habitual és l'article [...]
que hi ha fastigós), i els mots plans acabats en -ec (llevat de si es tracta del sufix -leg): ànec, càrrec, càvec, espàrrec, feréstec, llòbrec, mànec, préssec, recàrrec, rònec, ròssec, tràfec, xàfec, etc.
S'escriu amb c final la primera persona del present d'indicatiu d'alguns verbs dela segona [...]
Per expressar el significat d''actualment, en l'època present', en lloc de l'expressió a dia d'avui es poden fer servir les expressions següents, segons el context:
avui
avui dia
avui en dia
en el dia d'avui
actualment
ara per ara
ara com ara
Per exemple:
Avui dia gairebé ningú no escriu [...]
, mots provinents d'altres llengües i mots onomatopeics, com ara: aljub, baobab, bub-bub, club, cub (diferent de cup), efeb, esnob, tub; Jacob, Carib.
2. Darrere de vocal àtona o consonant en general s'escriu p o b segons la lletra que contenen la forma en femení o els seus derivats. Per exemple [...]
L'escriptura de les consonants t i d pot presentar dubtes quan es troben a final de paraula (per exemple: t i d sonen 't' a empat i a actitud), i també quan es troben a final de síl·laba i en interior de mot (en paraules com ara atles o advent).
A final de paraula convé tenir en compte les [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Quart diadelasetmana. Fan festa tots els dijous. Vindran dijous. Ahir era dijous. dijous gras [o dijous llarder] Darrer dijous abans dela quaresma. El dijous gras menjarem coca de llardons. dijous sant Dijous delasetmana santa en què les esglésies cristianes commemoren la santa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Setè diadelasetmana, destinat al repòs i dedicat especialment al culte del Senyor en les religions cristianes. Diumenge hi haurà ball. Treballar en diumenge. Santificar els diumenges. diumenge de pinyata Primer diumenge de quaresma. diumenge de rams Diumenge que inicia la [...]