es fa servir com en aquests casos. Per exemple:
Feia com calor.
N'hi havia com mig litre.
Estic com marejat.
M'he com espantat.
Cal tenir en compte que és redundant l'ús de com o com a quan va seguit d'un quantitatiu. Per exemple:
Hi havia molt soroll (i no Hi havia com molt soroll).
[...]
La dièresi és un signe gràfic (¨) que s'escriu damunt laiila u. Es fa servir en dos contextos:
Per indicar que cal pronunciar la u
Es posa dièresi per indicar que cal pronunciar la u en els grups -güe-, -güi-, -qüe-, -qüi-. Així, la u de guerra no es pronuncia, mentre que la u de llengües sí [...]
La vocal e és oberta davant de ela, de erra vibrant seguida de vocal ide erra simple seguida de consonant (llevat que la consonant que segueix la erra simple sigui b, p o m). Així, es pronuncien amb e oberta les paraules següents:
e oberta + l: arrel, cel, empelt, gel, mel, tela, Estel, Miquel [...]
, carro, serra; Montserrat, Ferran, Òrrius, etc.
A més a més de les indicacions anteriors, cal tenir presents altres pautes per a l'escriptura de r o rr quan el so de erra vibrant es troba entre vocals en mots derivats i compostos.
En els derivats i compostos formats a la manera culta (iberoromà [...]
Temps de rotació dela Terra respecte dela Lluna, o l'interval entre dos trànsits superiors successius dela Lluna per sobre el meridià d'un lloc d'aproximadament 24.84 hores solars (24 hores i 50 minuts) o 1'035 vegades el dia solar mitjà. [...]
Els mots derivats de dins i fons s'han de pronunciar amb essa sonora (com Teresa, colze o zoo), i no amb essa sorda (com sol, russa o adreça). Així, mots com endinsar i enfonsar es pronuncien amb el so de zoo.
La essa final dels prefixos trans- i sots- s'ha de pronunciar sonora en mots com [...]
, pixallits; Flix. En el cas de u, s'escriu x quan la u és una semivocal i forma diftong amb la vocal anterior: disbauxa, rauxa.
La seqüència ix es pronuncia diferent segons els parlars: en la major part dels parlars orientals no es pronuncia lai, mentre que en la major part dels parlars occidentals i del [...]