FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que denota o implica una súplica. Instància amb què un jutge o un tribunal demana a un parlament permís per a procedir contra un parlamentari. Presentar un suplicatori. Concedir un suplicatori. Denegar un suplicatori. El suplicatori del Tribunal Suprem al Congrés és [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Presentar com a real o autèntic (allò que hom sap que no ho és). Ésser conseqüència (de quelcom). Aquest premi suposa un gran esforç. Tenir com a conseqüència, tenir més o menys importància. Les riuades suposen una gran pèrdua. Aquells diners [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Més petit. Acceptar una cosa com a mal menor. Que té un semitò de menys que l'interval major format pel mateix nombre de graus. Intervals menors. Una tercera menor. Que no té l'edat fixada per la llei per a gaudir de certs drets. Els alumnes menors han de presentar una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
dia. Presentar com a iguals a base d'una semblança real o imaginària. Aquestes dues rodes no es poden comparar. És un error voler comparar aquesta ciutat amb Barcelona. És un bon poeta, però no pot comparar-se amb Carducci. Considerar (un objecte) com a anàleg a un altre [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'alguna cosa. Document que ha de presentar a la duana el capità d'un vaixell i on consta el detall de la càrrega. Inventari dels béns mobles i immobles dels veïns d'un municipi amb finalitats fiscals, fet a partir del segle xiv. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Persona o cosa que forma parella amb una altra. La seva parella de ball era més alta que ell. Em va presentar la seva parella: no pensen casar-se per ara. No trobo la parella d'aquesta arracada. En mat., conjunt que consta només de dos elements. En determinats jocs, conjunt de dues cartes o dos [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
descoloreix. Un estampat de colors sòlids. Que oposa una resistència considerable a canviar de forma, es dilata i es contreu escassament amb els canvis de temperatura i pressió, i sol presentar una estructura molecular o iònica ordenada en un reticle. Un cos sòlid. El fòsfor [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una cosa susceptible d'obrir-se o de descloure's, estar més o menys oberta. La porta bada un pam. badar-se una poncella Descloure's. Presentar una clivella. Les sabates et baden. Obrir (una cosa closa). Va badar tres dits la finestra. Baden els sacs per posar-hi gra. badar la boca [o [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'estil de Palestrina. L'estil gòtic. Manera característica de fer, de presentar, les coses. L'estil italià de cantar. Manera característica d'ésser i de fer. Elegància, distinció o bon gust que es manifesten en la manera de fer, de vestir o de comportar-se. Vestir [...]
