infondre. infús, infós en l'ànim, esp. per Déu. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

vitalitzar, donar vida o vitalitat. animar, infondre l'ànima, dotar de vida. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 tirar a poc a poc tirar gota a gota 2 Fig. infondre. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

animar(->) reanimar reconfortar sostenir encoratjar infondre esperança aixecar la moral Cp. consolar Ant. Desconfortar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 sospita malfiança temença reguard aprensió 2 Tenir recel: recelar. Infondre recel: Escamnar. Escalivar(fig.). Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Acció i efecte d'infondre en l'ànim d'algú el temor de sofrir un mal imminent i greu en la pròpia persona o en els propis béns, o en la persona o béns del cònjuge, descendents o ascendents, que provoca un vici del consentiment que permet la impugnació del negoci jurídic. [...]

Ús sistemàtic i indiscriminat de la violència directa contra civils amb l'objectiu de prendre'ls com a ostatges, matar-los o ferir-los greument i d'infondre la por com a mitjà de coerció i d'afebliment d'un govern o d'intimidació de la societat per atènyer uns objectius polítics, religiosos o [...]

m 1 [por forta i sobtosa] espanto, pavor, terror. 2 [ensurt] susto. 3 agafar espant sentir espanto. En veure'l va agafar espant, al verle sintió espanto. 4 donar un espant [espantar] dar (o pegar) un susto. 5 infondre espant causar espanto. 6 tenir un espant darse (o llevarse, o pegarse) un susto.  [...]

1 acovardir. cohibir terroritzar imposar, infondre temor, respecte, etc. Aquell home m'imposa pel seu sol aspecte. 2 encongir-se cagar-se a les calces Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 Fer entrar l'aire als pulmons (oposat a expirar). aspirar insuflar, introduir, bufant, aire, etc., en els pulmons d'un altre. 2 infondre(->) insinuar suggerir bufar (o burxar) a l'orella(fig.), parlar a algú en veu baixa inspirant-li alguna cosa d'amagat. dictar(fig.). És la [...]