FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de nul. La nul·litat d'un testament. Persona que no val res. Es creu ser un gran escriptor i és una nul·litat. Invalidesa d'un negoci, d'un acte jurídic. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Prolífic, fèrtil, que dona fruit, especialment abundant. Un terreny fecund. Un escriptor fecund. Un principi fecund. Que té possibilitat de reproduir-se. Que s'ha reproduït. Hi ha hagut casos de mules fecundes. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a la controvèrsia, especialment per escrit. Un escriptor polèmic. Que és objecte de controvèrsia, de contesa. Un tema polèmic. Controvèrsia, especialment per escrit, sobre un punt teològic, polític, literari, etc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Figura de dicció, usada com a llicència poètica, en què l'orador o l'escriptor s'interromp sobtadament donant a entendre que, per prudència, cavallerositat, etc., no vol dir el que té en el pensament. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De què es té coneixença. El món conegut. Que molta gent coneix, notori. Un escriptor molt conegut. Persona que hom tracta amb poca o molta freqüència sense tenir-hi intimitat. Es tenen molts coneguts, però pocs amics. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de divagar; l'efecte. Les divagacions d'un escriptor. Les divagacions d'un cervell malalt. Conjunt de canvis en el llit d'un riu i en la direcció de l'aigua quan el pendent és feble. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat d'agut. L'agudesa d'una punta. L'agudesa del dolor. L'agudesa d'un escriptor. L'agudesa d'un epigrama. agudesa sensorial Poder de percepció i de discriminació dels sentits. Dita aguda. Celebraven les seves agudeses. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat d'arrogant. Orgull agressiu, insolent, de qui s'atribueix una importància, un valor, una dignitat, un poder, excessius. Un escriptor d'una arrogància intolerable. Manifestació o acte d'arrogància. No puc suportar les arrogàncies d'aquest home. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu a un sistema. Que constitueix un sistema. Que obeeix a un sistema. Un arranjament sistemàtic. Que procedeix segons principis, normes, etc., dels quals no se sap separar. És un escriptor sistemàtic. Fer una oposició sistemàtica. Ciència de la classificació. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
qual no pot ésser deduït del significat dels seus components. Manera peculiar amb què constitueix i ordena les proposicions cada escriptor, una llengua. Oració 2 1. Frase distributiva, final. Sintagma. Una frase nominal, adverbial. Element de melodia que comprèn dos o [...]
