FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Últim període de la vida, edat avançada. Arribar bo i sa a la vellesa. donar els fills mala vellesa als pares No tractar-los bé, donar-los disgustos. tenir bona vellesa Tenir una vellesa sense els mals propis de la majoria dels ancians. tenir mala vellesa Tenir una vellesa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Reproducció del text d'un escrit, d'una obra original, per imitació. Una còpia exacta, fidel, literal. Fer una còpia d'un document, d'una acta. Una còpia de La Gioconda. Prendre còpia d'una cosa. Còpia d'impremta. Aquesta noia és la còpia de sa germana [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
vivor. En una sèrie de verbs, introdueix el complement de règim verbal. S'ha casat amb sa cosina. Una barca es tocava amb l'altra. Compareu la imatge de la dreta amb la de l'esquerra. Haver fet un curs de cuina no té res a veure amb ser un bon cuiner. Envers 2. És molt bo amb els [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cenyir amb els braços, estrènyer entre els braços. Abraçà sa muller. Abraçar la soca d'un arbre. Abraçar una columna. S'abraçaren cordialment. Algú, abraçar algú altre que al seu torn també l'abraça. De tan content com està, s [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
dia, el Sol eclipsa els estels. Fer cessar de brillar o d'ésser visible (una persona o una cosa que destaca). Amb la seva simpatia eclipsa totes les altres dones. Ell eclipsà tots els seus rivals. Una persona o una cosa que destaca, cessar de brillar o d'ésser visible. S'eclipsa sa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estoig de la fulla d'una espasa, d'una daga, d'un punyal i d'altres armes, i de certs instruments tallants o punxants, com ara tisores, punxons, i d'alguns objectes prims i allargats. Un coltell amb sa beina. Una beina de punyal. Beina d'un paraigua. Beina d'una escopeta. Part del cartutx on s [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un animal, absorbir oxigen i desprendre diòxid de carboni a través de les vies respiratòries. És viu: encara respira. El malalt respirava amb dificultat. Respirar a plens pulmons. Atreure als pulmons. Respirar un aire sa. Creien que respirar miasmes provocava infeccions. Gaudir [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
néixer. Ésser des de la naixença. Néixer pobre, ric. Néixer sa. Néixer sord, esguerrat. Néixer per a poeta. L'home neix per a patir. Ningú no neix mestre. Ningú no neix ensenyat. néixer a alguna cosa Començar a conèixer-la o a fer-ne l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
lloc on està l'ésser engendrat fins al moment del part. des del ventre de sa mare Des que va néixer. Prenyat¹. Fer un ventre a una dona. Conjunt de les vísceres contingudes en el ventre d'un animal, especialment després d'ésser extretes. Part ventral d'alguna [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
sempre vol que es faci la seva voluntat. Fer algú les coses a tota sa voluntat. a voluntat Quan o com hom vulgui. Un deute pagable a voluntat. Pot estrènyer-se o afluixar-se a voluntat. darreres voluntats d'algú Allò que vol que es faci després de la seva mort. tenir [...]
