FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
a la regió. en color [o en colors] Que té o presenta colors variats. M'agraden més les fotografies en color. Té un televisor en color. Les litografies impreses en color, en colors, són més alegres. Color rosat del rostre sa. Tenir bons colors, un color sa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de tractament. article salat Article definit propi del balear, emprat també en el parlar salat, que té les formes es i sa. en l'article de la mort A punt de morir-se. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té una gran potència per a obrar o resistir físicament, moralment. Els bous són forts per al treball. Tenir els braços forts. Tenir una constitució forta. Ha crescut sa i fort. Una voluntat forta. Una roca forta. ésser fort com un roure Ésser un roure [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
era un oncle, sinó un parent de lluny de sa mare. de lluny D'una manera clarament perceptible des d'un primer moment. S'intueixen de lluny les seves intencions. Es veu de lluny que estan enamorats. de lluny De bon tros. Els resultats superen de lluny les nostres expectatives. ni de lluny [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
pràcticament no s'aprecien diferències entre elles. La noia té els mateixos ulls de sa mare. no ésser algú el mateix d'abans Haver canviat molt. Anteposat o posposat a un nom, o posposat a un pronom, els emfasitza. La mateixa directora ens ho va dir. La directora mateixa ens ho va dir [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Paraula que hom dona, prometença que hom fa, de complir alguna cosa. Mancar a la fe donada, jurada. Jurar per sa fe. A fe d'home honrat. Fidelitat a algú. El vassall devia fe al seu senyor. a bona fe [o a fe, o a fe de Déu, o a fe de cristià, o a fe de món, o per ma fe [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'altra. Sa³. Estar bo. Separeu els malalts dels bons. estigueu bons [o estigui bo] Fórmules de comiat. Caracteritzat per la bondat moral. Els homes bons i els dolents. Aquella dona és molt bona. És molt bona persona. ésser algú bo com el pa Ésser d'una gran [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
lliure. en l'aire Enlaire 1 1. a mig aire A mitja alçària. —És a dalt o a baix? —A mig aire. L'aire quant a les seves propietats, estat particular de l'atmosfera amb relació a la temperatura, la humitat, la puresa, etc. Aire sa. Aire clar, contaminat, humit, pur [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
cara a tothom. No fer mala cara a ningú. cara d'ovella i urpes de llop Cara de malícia. cara de bon any Cara d'aspecte sa, robust. cara de Judes Cara de malícia. cara de jutge Cara de la persona adusta, de mal tractar. cara de maig Cara fresca, sana. cara de mal atzar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
ella mateixa, o com a pertanyent a un individu, a un poble. Les terres àrtiques. Ve de llunyes terres. terra baixa Terra de poca altitud, que no és muntanya. Contrada, país, pàtria. Cada terra fa sa guerra. Terres de llengua catalana: Catalunya, el País Valencià, les [...]
