FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Amb el cos o una part del cos arronsat, com si hom intentés de reduir-ne el volum. Anava tota encongida amb aquell vestit de sa germana. D'ànim flac, de poc esperit. El germà petit és un milhomes, però el gran és tímid i encongit. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Missatger de Déu, en particular qui prediu esdeveniments futurs. Déu ha parlat per boca dels seus profetes. El profeta Ezequiel. Un fals profeta. Persona que prediu allò que ha de succeir. Ho has endevinat: has estat bon profeta. Ningú no és profeta en sa terra. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lluitar per obtenir quelcom, per sortir-se amb la seva. Haurà de bregar per aconseguir la plaça que pretén! Tota sa vida ha hagut de bregar amb gent que no la comprenia. Batre (cànem o lli) per separar-los de la riscla o canemuixa. Maurar (la roba) amb les mans perquè el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer sa. Donar condicions de salubritat (a un terreny, un edifici, una població, etc.). Millorar la salut aplicant les tècniques de sanejament. Dur a terme operacions reals o comptables encaminades a refer (un patrimoni), a redreçar (una empresa, un sector econòmic, una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Transmissió d'una malaltia d'un individu malalt a un individu sa per contacte directe o indirecte. Evitar el contagi. No hi ha perill de contagi. Contagi d'un vici. Contagi d'entusiasme. Fenomen pel qual una unitat lingüística de qualsevol nivell pren una característica que no [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fill d'un oncle o d'una tia. Som cosins: sa mare era germana del meu pare. M'és cosí de part de pare. cosí germà Cosí 1 1 . cosí encreuat Fill d'un oncle matern o d'una tia paterna. cosí paral·lel Fill d'un oncle patern o d'una tia materna. Fill d'un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú o alguna cosa, fer que (una tela) perdi llargada o amplada contraient-se. L'aigua calenta encongeix els jerseis. Aquesta roba, rentant-la s'ha encongit. Arronsar (el cos o algun dels seus membres). Encongeix les cames i deixa'm passar. S'havia d'encongir per posar-se el vestit de sa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteixen els articles es i so en singular davant un nom, un adjectiu o un participi que comencen en vocal o en h. S'ase. Estiuegen a s'Agaró. Fa s'estufat amb tothom. Escriu amb s'altre llapis. Forma que, amb comptades excepcions, revesteix l'article femení sa en singular [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, especialment el que és practicat amb objecte legal determinat. reconeixement sistemàtic Exploració general d'un individu aparentment sa o, si més no, sense símptomes d'una malaltia determinada. Perquisició o indagació que fa un jutge o un perit. Confessió que fa [...]
